FOOTBALL VINTAGE

  Hi va haver una època que en el futbol espanyol, d’una banda, no es realitzaven gires a Amèrica o Àsia, i, d’una altra banda, la temporada no començava fins mitjan el mes de setembre. Per tant, es portaven a terme pretemporades d’entrenaments generalment en llocs de muntanya i al llarg del territori estatal es disputaven un munt de torneigs amistosos. Entre els principals torneigs estivals es trobaven el Teresa Herrera (La Coruña), a la foto; el Colombino (Huelva), el Joan Gamper (Barcelona), el Ciutat de Barcelona, el Santiago Bernabéu (Madrid), el Villa de Madrid, el Naranja (València) o el Costa Verde (Gijón), entre molts d’altres. No era estrany que en aquells torneigs, la majoria quadrangulars, alguns xocs acabessin en tangana, sobretot quan actuaven clubs argentins i brasilers. Recordo també, durant la meva adolescència i joventut, com el trofeu organitzat pel FC Barcelona i dedicat al seu fundador Joan Gamper es prenia pràcticament com un campionat oficial. Una vegad...

  Durant les 11 primeres edicions de la Copa d’Europa tots els campions van ser llatins, amb especial protagonisme del Real Madrid, que va conquistar sis títols, i només dos dels finalistes no van tenir aquesta condició: l’Eintracht de Frankfurt i el Partizan de Belgrad. L’any 1967 els finalistes van ser el Celtic de Glasgow i l’Inter de Milà, que es van enfrontar a l’estadi Nacional de Lisboa, i tot feia presagiar que els italians guanyarien el seu tercer trofeu en quatre anys i que la ratxa de títols llatins continuaria, però es va produir la gran sorpresa. El conjunt catòlic de Glasgow es va imposar a l’Inter d’Helenio Herrera, Giancinto Facchetti, Luis Suárez i Sandro Mazzola per 2 a 1, amb gols de Tommy Gemmell i Stevie Chalmers pels campions i Mazzola pel italians. L’esquadra escocesa estava entrenada per Jock Stein i tenia com a altres homes destacats Ronnie Simpson, Billy McNeill i Bobby Lennox. Tres anys més tard, l’equip blanc-i-verd tornaria a disputar la final de ...

  En una època molt complicada per al club català, que es trobava en la pitjor crisi esportiva de la seva època moderna, el FC Barcelona va fitxar el prometedor davanter Miguel Ángel Bustillo, procedent del Real Saragossa. En el matx en què va debutar, ni   més ni menys que en un clàssic entre el Barça i el Real Madrid al Camp Nou, Bustillo va ser decisiu amb dos gols perquè el conjunt de Vic Buckingham guanyés al de Miguel Muñoz, però una duríssima entrada de Pedro de Felipe va lesionar de gravetat l’atacant aragonès. Bustillo va estar molts mesos allunyat dels terrenys de joc i, quan va tornar a l’activitat, malgrat que encara va mostrar detalls de la seva indubtable qualitat, no va poder arribar al seu estat de forma d’abans de la lesió. Pel contrari, De Felipe, que va guanyar amb el Real Madrid la Copa d’Europa de 1966, va continuar amb normalitat la seva carrera al RCD Espanyol. Després de no poder triomfar al Camp Nou, l’atacant aragonès va fitxar pel CD Màlaga, cl...

  FC Barcelona i València CF, que setmanes abans ja s’havien jugat el campionat de Lliga amb l’Atlético Madrid, amb títol final per als llevantins, es van trobar a la final de Copa, que va tenir com a seu, com era habitual en aquella època, l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid. Tot semblava indicar que el conjunt valencià, entrenat pel mític Alfredo Di Stefano, aconseguiria el doblet quan es va situar 2 a 0 al marcador, mitjançant els gols de Josep Claramunt i Paquito García, però el Barça va reaccionar i va remuntar amb dianes de Josep Maria Fusté i Pedro Maria Zabalza. En el temps extraordinari, l’equip de Vic Buckingham es va avançar per primer cop amb una altra anotació de Zabalza, Óscar Valdez va posar de nou les taules al marcador i el Barça va aconseguir la victòria final gràcies a un gol del jugador de la pedrera Ramon Alfonseda, un home que no es va arribar mai a consolidar com a titular. Aquell títol va ser un autèntic bàlsam per una entitat que, durant la darrera d...

  Sent ja un veterà de 32 anys, el mític davanter camerunès Roger Milla va debutar, com ho va fer també la seva selecció, en una Copa del Món al certamen organitzat per Espanya l’any 1982, on els anomenats Lleons Indomables, malgrat no passar de la primera fase de grups, no van perdre cap matx i van donar una bona imatge. Camerun no va poder classificar-se per al Mundial de Mèxic, portat a terme l’any 1986, però va tornar a una Copa del Món al torneig que va tenir a Itàlia com amfitriona l’any 1990. La primera gran sorpresa del combinat africà va tenir lloc al partit inaugural quan va superar la campiona mundial Argentina, encapçalada per Diego Maradona. Posteriorment, la selecció africana va superar Romania, i, malgrat perdre estrepitosament contra Rússia, va acabar classificant-se com a primera de grup. En vuitens de final, amb festival de Milla, els Lleons Indomables van superar Colòmbia, que comptava amb una de les seves millors generacions de la història, i en quarts de fi...