FOOTBALL VINTAGE

  Després de guanyar cinc Copes d’Europa consecutives entre 1956 i 1960, les cinc primeres edicions del torneig, el Real Madrid es va encallar amb l’arribada de la dècada dels 60, quan per exemple va perdre les finals de 1963, contra el Benfica, i 1965, davant l’Inter. Pel contrari, entre els anys 1961 i 1965, l’equip madridista, de la mà del mític entrenador Miguel Muñoz, va conquistar cinc campionats de Lliga consecutius, marca que només ha pogut ser igualada per una altra generació de futbolistes blancs, la de la dècada dels anys 80.  Curiosament, quan per fi el conjunt blanc va assolir la seva sisena Copa d’Europa, a l’estadi Heysel de  Brussel·les davant el sorprenent Partizan de Belgrad, el grup de Muñoz va ser incapaç de renovar el títol de Lliga. En l’esquadra que va conquistar el trofeu a la capital belga, anomenat el Madrid Ye Ye, hi destacaven homes com Ignacio Zoco, Pirri Martínez, Manuel Velázquez, Amancio Amaro o el veterà Paco Gento. Seguidament, el Real Ma...

  Durant la dècada dels anys 60 del passat segle XX, la Federació Espanyola de Futbol, segurament a instàncies del règim franquista, va decidir tancar les fronteres i prohibir l’adquisició de futbolistes estrangers.  No obstant, el que si podien fer els diferents clubs espanyols era contractar jugadors de fora amb avantpassats espanyols, els anomenats oriünds, que tantes polèmiques van portar en alguns casos. Va ser aleshores quan el president barcelonista Enric Llaudet es va fer amb els serveis del brasiler Walter Da Silva. Fos perquè el futbolista no tenia els papers en regla per formar part de la plantilla blaugrana o fos perquè el règim franquista no li posava gens fàcils les coses a la institució blaugrana, el cert és que Da Silva mai va poder disputar un matx oficial amb el Barça. Quan els periodistes li van preguntar a Llaudet que faria amb el jugador si finalment no obtenia el permís, el president va contestar que el contractaria com a xòfer.  Després de reobrir-s...

  L’equip de les Cinc Copes, liderat pel mític Laszlo Kubala, va deixar petit l’antic estadi de les Corts i va portar la directiva presidida per Francesc Miró Sans a construir el Camp Nou, obra que es va encarir de forma notòria a causa de diferents factors fins a la seva inauguració el dia de la Mercè de l’any 1957. La crisi econòmica derivada dels sobrecostos del nou estadi, que va obligar vendre Luis Suárez a l’Inter de Milà; la marxa del tècnic argentí Helenio Herrera, que també va fitxar per l’esquadra llombarda; la retirada de mites com Antoni Ramallets i Laszlo Kubala o la dolorosa derrota en la final de la Copa d’Europa de 1961, contra el Benfica a Berna, van obrir la pitjor decadència del club català en la seva era moderna. L’entitat barcelonista va romandre 14 anys sense assolir el campionat de Lliga i, durant aquesta autèntica travessa pel desert, el conjunt blaugrana només va conquistar tres Copes, els anys 1963, 1968 i 1971, i una Copa de Fires, l’any 1966. Futbolistes...