14 ANYS DE SEQUERA

 

L’equip de les Cinc Copes, liderat pel mític Laszlo Kubala, va deixar petit l’antic estadi de les Corts i va portar la directiva presidida per Francesc Miró Sans a construir el Camp Nou, obra que es va encarir de forma notòria a causa de diferents factors fins a la seva inauguració el dia de la Mercè de l’any 1957.

La crisi econòmica derivada dels sobrecostos del nou estadi, que va obligar vendre Luis Suárez a l’Inter de Milà; la marxa del tècnic argentí Helenio Herrera, que també va fitxar per l’esquadra llombarda; la retirada de mites com Antoni Ramallets i Laszlo Kubala o la dolorosa derrota en la final de la Copa d’Europa de 1961, contra el Benfica a Berna, van obrir la pitjor decadència del club català en la seva era moderna.

L’entitat barcelonista va romandre 14 anys sense assolir el campionat de Lliga i, durant aquesta autèntica travessa pel desert, el conjunt blaugrana només va conquistar tres Copes, els anys 1963, 1968 i 1971, i una Copa de Fires, l’any 1966. Futbolistes de la qualitat de Salvador Sadurní, Ferran Olivella, Josep Maria Fusté, Carles Rexach o José Antonio Zaldua no van poder evitar l’hecatombe. 

La llarga decadència va finalitzar quan, aprofitant que s’havien reobert les fronteres per contractar futbolistes estrangers, el llavors president de la societat catalana, Agustí Montal Costa, va fitxar el millor jugador del període: Johan Cruyff. L’equip entrenat per Marinus Michels, que havia arribat dos anys abans, va proclamar-se brillantment campió de Lliga amb el davanter neerlandès com a gran estrella, en un grup en què també van destacar Marcial Pina, Juan Manuel Asensi, Hugo Sotil i el ja citat Rexach.