FOOTBALL VINTAGE

  A finals de l’any 1982, el FC Barcelona, com a campió de la Recopa, va diputar la seva segona Supercopa continental, en aquell cas contra l’Aston Villa, el vencedor de la Copa d’Europa. Tal com havia succeït en la seva primera experiència, davant el també club anglès del Nottingham Forest, l’equip català es va quedar sense el trofeu. Em el matx d’anada, disputat al Camp Nou, el Barça va vèncer per 1 a 0, però en el partit de tornada, jugat al Villa Park de Birmingham, els anglesos van forçar la pròrroga en els últims minuts i en el temps extraordinari, quan els catalans havien patit dues expulsions, van acabar guanyant clarament per 3 a 0. Tot i que des de la premsa catalana es va ressaltar el fet que el conjunt entrenat per Udo Lattek s’havia quedat només amb nou homes, concretament per les exclusions de Julio Alberto Moreno i Marcos Alonso, els rotatius sensacionalistes britànics no van dubtar en culpa els futbolistes del club barcelonista de la situació, amb algun titular ...

  L’any 1991, el Deportivo de la Coruña va ascendir a primera divisió després d’una autèntica travessa pel desert i l’any 1992 va haver de disputar una promoció per no tornar a la segona categoria, però tot va canviar a partir de l’exercici 1992 / 1993 arran d’una espectacular inversió del club gallec, que per exemple va servir per fitxar els brasilers Mauro Silva i Bebeto Gama. Aquella temporada, el bloc que entrenava el veterà Arsenio Iglesias i que disposava d’altres futbolistes emblemàtics com Miroslav Djukic, Donato Gama i Fran González, va acabar en tercera posició al campionat de Lliga, només per darrere de FC Barcelona i Real Madrid, i va aconseguir la seva primera classificació europea, concretament per a la Copa de la UEFA. Pel que respecta a la campanya 1993 / 1994, el Depor es va escapar com a líder de la classificació, va aguantar una gran remuntada del Barça de Johan Cruyff i va arribar com a líder a l’última jornada del campionat, en què rebia a Riazor un Valènci...

  En plena dictadura militar encapçalada per Jorge Videla, Argentina va organitzar la Copa del Món de 1978, en què la selecció argentina, dirigida pel recentment traspassat César Menotti, comptava amb una notable generació de futbolistes, on hi destacaven homes com el porter Ubaldo Fillol, el capità Daniel Passarella, Alberto Tarantini Oswaldo Ardiles o el golejador Mario Kempes, aleshores jugador del València.   La selecció albiceleste només va poder ser segon de grup a la primera fase i durant la segona part del torneig es trobava empatada a punts amb el Brasil, però la Canarinha tenia clarament millor goal average i els amfitrions necessitaven golejar en el darrer encontre Perú, un combinat que fins llavors havia donat una bona imatge al campionat. Incomprensiblement, Argentina i Brasil no van disputar els seus encontres a la mateixa hora, doncs abans va actuar la Seleçao, que va batre Polònia i obligava els amfitrions a vèncer per quatre gols de diferència la selecció ...

  El prestigiós tècnic argentí César Menotti va morir fa un dies i són moltes les anècdotes i històries que s’han recordat, com el títol mundial aconseguit amb Argentina l’any 1978, sota la cruent dictadura militar de Jorge Videla, o la seva estància d’un any i mig al FC Barcelona. Mitjan la temporada 1982 / 1983, Josep Lluís Núñez va destituir el tècnic alemany Udo Lattek i va elegir com a substitut Menotti, que d’aquesta manera es va retrobar amb Diego Armando Maradona. Una de les peculiaritats de l’entrenador argentí en la seva estància al Camp Nou va ser la de programar els entrenaments a la tarda, concretament a les cinc, perquè exposava que era l’hora en què es disputaven la majoria dels partits, tot i que sembla ser que la raó principal era que així Maradona podia descansar els matins arran de les seves freqüents festes nocturnes. Tanmateix, el preparador argentí va aconseguir tres títols amb el Barça, la Copa del Rei, la Copa de la Lliga i la Supercopa d’Espanya, els do...

  Abans de l’aparició del Barça de Pep Guardiola, i amb el permís de l’equip de les Cinc Copes, el Dream Team, el sobrenom que va tenir el conjunt que Johan Cruyff va entrenar entre 1988 i 1996, va ser el millor bloc de la història del FC Barcelona. Aquella esquadra, per exemple, va conquistar quatre campionats de Lliga consecutius, marca que continua sent un rècord en la societat catalana, i va assolir la primera Copa d’Europa de la història de la institució blaugrana. Tanmateix, el mes de maig de 2004, dos anys després de guanyar a l’antic estadi londinenc de Wembley la primera Copa d’Europa contra el Sampdoria, el grup de Cruyff va ser derrotat, humiliat i golejat per l’AC Milan de Fabio Capello, a l’estadi Olímpic d’Atenes, en un matx en què els catalans van perdre per un contundent 4 a 0, en una jornada que està considerada com la de la fi del Dream Team. Les causes d’aquella desastrosa derrota van ser el fet d’haver guanyat només quatre dies abans la quarta Lliga consecut...

  Quan Vicente Calderón, l’home que va donar nom a l’antic estadi de Manzanares, va morir, va ser elegit com a president de l’Atlético de Madrid el Doctor Alfonso Cabeza, un home peculiar, polèmic i pintoresc, però l’arribada uns anys més tard de l’empresari Jesús Gil ho va superar tot. El directiu castellà es va caracteritzar aviat per les seves declaracions polèmiques en contra de l’estament arbitral, els seus adversaris, principalment el Real Madrid, i fins i tot contra els seus propis futbolistes, realitzant constantment, de vegades en una mateixa temporada, canvis d’entrenadors a causa dels mals resultats. No obstant, el veterà Luis Aragonés i el serbi Radomir Antic van donar certa estabilitat al club matalasser, que va guanyar dues Copes del Rei consecutives (la primera sota l’interinatge d’Iselín Santos Ovejero i la segona amb Aragonés) i l’històric doblet Lliga / Copa assolit amb Antic. Tanmateix, l’entitat madrilenya va entrar de nou en crisi, que va ser profunda arr...

  Camerun va debutar en una Copa del Món l’any 1982, a Espanya, donant una bona impressió, malgrat no poder superar la primera fase, i amb la presència de dos futbolistes destacats, el porter Thomas N’Kono, que després del campionat fitxaria pel RCD Espanyol, i un ja veterà davanter anomenat Roger Milla (foto). Vuit anys després, el combinat africà va tornar a disputar un Mundial, l’organitzat a Itàlia, i es va convertir en la gran revelació del torneig, vencent la campiona vigent Argentina en el matx inaugural, encapçalant el seu grup, eliminant Colòmbia en vuitens de final i posant contra les cordes Anglaterra en quarts de final, tot i que els britànics van vèncer a la pròrroga. En els lleons indomables, on N’Kono seguia sent el porter i havia aparegut la figura d’Oman Biyik , la seva gran estrella va tornar a ser Milla, que el 1990 havia ja superat els 40 anys i va ser un dels futbolistes més destacats del campionat, marcant un total de quatre gols, dos a Romania i altres do...

  Dos estats veïns, Alemanya Occidental i Àustria, van quedar enquadrats en el mateix grup de la fase inicial del Mundial d’Espanya organitzat l’any 1982, amb Xile i Algèria, i tot feia presagiar que els alemanys l’encapçalarien, els austríacs i els sud-americans es disputarien la segona plaça i els africans, debutants en una Copa del Món, acabarien últims. Tanmateix, Alemanya cauria en el seu debut davant Algèria, que posteriorment també derrotaria Xile, tot i que cauria contra Àustria, fet que comportava que en el xoc que havien d’afrontar els dos equips centreeuropeus, la victòria mínima dels alemanys classificava els dos conjunts. En un matx avorrit i sobretot vergonyós, el combinat que dirigia Jupp Derwall va guanyar per un gol a zero, resultat que va classificar els dos equips i que va deixar fora la selecció magrebí, que es va convertir en una de les grans revelacions de la primera fase de grups gràcies a estrelles emergents com Rabah Madjer. Àustria quedaria eliminada...

  La dècada dels 70 del passat segle XX va ser l’estel·lar del Borussia Mönchenglabdach (BMG), un club que aleshores va ser entrenat per dos símbols del futbol germànic, Hennes Weisweiler i Udo Lattek, i que va comptar amb futbolistes històrics com Berti Vogts, Uli Stielike, Rainer Bonhof, Alan Simonsen o Jupp Heynckes. Durant aquell decenni, el club alemany va conquistar cinc cops la Bundesliga, un la Pökal i dues vegades la Copa de la UEFA (campionat del qual va jugar una tercera final), però se li va resistir la Copa d’Europa, torneig en què va disputar la final l’any 1977, quan va caure davant un gran Liverpool a l’estadi Olímpic de Roma. Com li va succeir per exemple a l’Ajax d’Amsterdam, aquell BMG va patir un important èxode, quant als tècnics, marxant tots dos al FC Barcelona i, pel que fa als jugadors, Bonhof al València i Stielike i Henning Jensen al Real Madrid, mentre Simonsen va recalar igualment al Camp Nou. A partir de la dècada dels 80, es va iniciar la crisi ...