FOOTBALL VINTAGE

  El València CF és el cinquè club de l’estat espanyol amb un palmarès més brillant, després de Real Madrid, FC Barcelona, Atlético Madrid i Athletic Club Bilbao, amb sis Lligues, vuit Copes, una Supercopa d’Espanya, una Recopa, dues Copes de Fires, una Copa de la UEFA, una Copa Intertoto i una Supercopa d’Europa, a més d’haver disputat dues finals de la Lliga de Campions. Durant els anys 70 i principis dels 80, possiblement el València, que llavors va obtenir una Lliga, una Copa del Rei, una Recopa i una Supercopa d’Europa, va transcórrer per la millor època de la seva història, quan van passar pel llavors anomenat estadi Luis Casanova entrenadors com el mític Alfredo Di Stefano o futbolistes com Juan Cruz Sol, Pepe Claramunt, Paquito García, Rainer Bonhoff, Mario Kempes o Dani Solsona. El València ja havia jugat en foc la temporada 1982 / 1983, però l’equip llevantí es va salvar en l’última jornada batent a Mestalla el Real Madrid, resultat que també li va prendre el campiona...

  Durant el primer lustre de la dècada dels 50 del segle XX, el FC Barcelona, l’equip de les Cinc Copes amb Ferdinand Daucik d’entrenador, comptava amb una de les millors plantilles de la seva història, amb jugadors com Antoni Ramallets, el capità Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora o la gran estrella Laszlo Kubala. Va ser en aquell període quan el Barça va arribar a un acord amb el club colombià del Millonarios de Bogotà, on l’astre argentí es trobava cedit, per fitxar Alfredo di Stefano, però el Real Madrid, fins llavors un club secundari, va pactar amb l’entitat propietària del futbolista, el River Plate de Buenos Aires, la seva contractació. Les autoritats espanyoles van decidir que l’anomenada Saeta Rubia jugués una temporada en cada equip, una decisió molt absurda, a la qual cosa la institució catalana es va negar i, per tant, no va poder reunir dues estrelles com Kubala i Di Stefano, Aquest fet canviaria la història del futbol espanyol. El Real Madrid, com ...

  Josep Lluís Núñez és l’home que més temps ha ocupat la presidència del FC Barcelona, concretament 22 anys, i la seva llarga trajectòria al Camp Nou va tenir clarobscurs i, sense cap mena de dubte, va ser el protagonista d’un gran número d’anècdotes. Durant la seva prolongada presidència, el Barça va conquistar set Lligues, sis Copes, sis Supercopes d’Espanya, dues Copes de la Lliga, la primera Copa d’Europa en la història de l’entitat catalana i una Supercopa d’Europa i va tenir com a entrenadors Lucien Muller, Joaquim Rifé, Helenio Herrera, Laszlo Kubala, Udo Lattek, César Menotti, Terry Venables, Luis Aragonés, Johan Cruyff, Bobby Robson i Louis van Gaal. Crec que va ser ja durant la polèmica època d’entrenador de Van Gaal quan el Barça va aconseguir un títol i va portar a terme les tradicionals visites a la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Núñez, una vegada a l’interior de la Casa Gran, va comentar, davant un estupefacte alcalde Joan Clos, que visitave...

  Després del llarg mandat de Vicente Calderón i del pas del peculiar metge Alfonso Cabeza, Jesús Gil es va convertir en president de l’Atlético de Madrid. Gil, nascut a la localitat soriana de Burgo de Osma, era un polèmic empresari que havia estat a la presó per l’esfondrament del complex turístic de los Ángeles de San Rafael. De seguida que va ser proclamat president, Gil va iniciar les polèmiques que el perseguirien durant tota la seva vida, i no només pel que fa a la seva etapa esportiva, i en aquella època els blancs preferits van ser el Real Madrid, especialment quan el seu president era Ramón Mendoza, i l’estament arbitral. Gil va tenir un   munt d’entrenadors, entre els quals van destacar el primer de tots, César Menotti, a més José María Maguregui o Javier Clemente, però només li van donar estabilitat el llegendari Luis Aragonés, que va guanyar una Copa del Rei (el tècnic interí Iselín Santos Ovejero li havia atorgat una altra) i sobretot Radomir Antic, que va as...