EL CAS DI STEFANO

 

Durant el primer lustre de la dècada dels 50 del segle XX, el FC Barcelona, l’equip de les Cinc Copes amb Ferdinand Daucik d’entrenador, comptava amb una de les millors plantilles de la seva història, amb jugadors com Antoni Ramallets, el capità Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora o la gran estrella Laszlo Kubala.

Va ser en aquell període quan el Barça va arribar a un acord amb el club colombià del Millonarios de Bogotà, on l’astre argentí es trobava cedit, per fitxar Alfredo di Stefano, però el Real Madrid, fins llavors un club secundari, va pactar amb l’entitat propietària del futbolista, el River Plate de Buenos Aires, la seva contractació.

Les autoritats espanyoles van decidir que l’anomenada Saeta Rubia jugués una temporada en cada equip, una decisió molt absurda, a la qual cosa la institució catalana es va negar i, per tant, no va poder reunir dues estrelles com Kubala i Di Stefano, Aquest fet canviaria la història del futbol espanyol.

El Real Madrid, com havia comentat, fins llavors una entitat menor, es va convertir en el millor club espanyol i europeu, guanyant les primeres cinc Copes d’Europa de la història, en les quals el paper de l’argentí va ser bàsic. Mentrestant, el Barça, que encara va poder completar una dècada dels 50 extraordinària, a partir del decenni dels 60,  amb continuïtats als anys 70 i 80, va entrar en una profunda crisi esportiva.