FOOTBALL VINTAGE

  Després de no superar la fase de grups de les Copes del Món de Xile 1962 i Anglaterra 1966, malgrat arribar-hi a aquesta última com a campiona d’Europa, Espanya va quedar eliminada a les fases prèvies dels Mundials dels anys 1970, amb Mèxic d’amfitriona, i 1974, organitzat per Alemanya Occidental Després d’un històric triomf contra Iugoslàvia, en la revenja de la fase preliminar d’Alemanya 1974, a l’estadi Estrella Roja de Belgrad, també conegut com a Petit Maracaná, Espanya va tornar a una Copa del Món, a Argentina l’any 1978, i des de llavors ja no ha faltat a cap cita del torneig. No obstant, el rendiment al Mundial d’Argentina va ser molt decebedor: l’equip espanyol va començar perdent davant el rival teòricament més feble, Àustria; va empatar amb Brasil, en un matx que per sempre ha passat a la història per un clamorós error de Julio Cardeñosa, i finalment va aconseguir una estèril victòria contra Suècia. El combinat espanyol, dirigit pel mític Lazlo Kubala, va comptar...

  Durant les últimes dècades ens hem acostumat a veure seleccions africanes en Mundials, concretament, per ordre alfabètic,   Algèria, Angola, Camerun, Cap Verd, Congo / Zaire, Costa d’Ivori, Egipte, Ghana, Kenya, Marroc, Nigèria, Senegal, Sudàfrica i Tunísia. Tanmateix, les coses no va ser fàcils per al futbol africà durant els inicis de la Copa del Món, doncs, fins l’any 1970, en la primera Copa del Món organitzada a Mèxic, no hi va haver representació del continent, arribada d’una fase prèvia (Egipte havia participat com a convidada a Itàlia 1934) concretament de la selecció marroquina (foto), que no va poder superar la fase de grups. Zaire, l’actual República Democràtica del Congo, a Alemanya 1974, i, malgrat donar molt bones imatges, Tunísia a Argentina 1978 i Algèria i el Camerun a Espanya 1982 no van poder superar tampoc la fase de grups, cosa que si van aconseguit el Marroc a Mèxic 1986, el Camerun a Itàlia 1990 o Nigèria als Estats Units 1994. El Marroc va assol...

  El mític Johan Cruyff, en els seus vuit anys d’entrenador del FC Barcelona, a més dels molts títols que va conquistar, com quatre Lligues consecutives o la primera Copa d’Europa en la història de la institució catalana, així com la pràctica d’un gran futbol, es va caracteritzar per ser un preparador molt exigent amb els seus futbolistes. Van tenir cert impacte alguns enfrontaments amb jugadors dels equips que va entrenar, com Frank Rijkaard amb l’AFC Ajax (més tard van ser molt amics i Cruyff va recomanar a Joan Laporta que el contractés com a preparador), o Andoni Zubizarreta, Micheel Laudrup i Hristo Stoitxkoval Barça, que van provocar les marxes de tots tres del Camp Nou. L’estiu de 1993. Cruyff va fitxar el davanter brasiler Romário de Souza, procedent del PSV Eindhoven, i, tot i que el Dream Team va perdre equilibri i homes com Laudrup i Stoitxkov van baixar el seu rendiment, l’atacant de Rio de Janeiro va realitzar una campanya extraordinària, va marcar gols espectacula...

  Vujadin Boskov va ser un entrenador serbi que va dirigir el Real Madrid, entre finals de la dècada dels 70 i començaments del decenni dels 80 del segle XX i sempre es va caracteritzar per parlar molt, entrar en polèmiques i deixar anar anècdotes, fet bastant habitual en aquella època, doncs també destacaven en aquesta faceta tècnics com Helenio Herrera, Brian Clough o Javier Clemente. Boskov, que prèviament havia entrenat la selecció de l’antiga Iugoslàvia, l’ADO l’Haia, el Feyenoord Rotterdam i el Real Saragossa, al Santiago Bernabéu va assolir tres Lligues, totes elles consecutives, i una Copa del Rei, amb el doblet de 1980, quan la final de Copa la van disputar els blancs contra el seu filial Castilla. També va arribar a una final de la Copa d’Europa, però els espanyols van caure a París davant el Liverpool FC, en el que és l’ultima final del principal torneig continental que han perdut els madrilenys. Arran de la seva sortida del Bernabéu, l’entrenador serbi va dirigir l’...