FOOTBALL VINTAGE

  Durant el primer lustre dels anys 80 del segle XX, dues institucions fins llavors fraternals, l’Athletic Club de Bilbao i el FC Barcelona, estaven seriosament enfrontades, especialment per les greus lesions de Bernd Schuster i Diego Maradona, totes dues arran d’entades molt dures d’Andoni Goikoetxea, i les declaracions moltes vegades polèmiques del tècnic basc Javier Clemente, Totes dues esquadres es van classificar per a la final de la Copa del Rei de l’any 1984, una setmana després que el bloc de Clemente conquistés la seva segona Lliga consecutiva. Endika Guarrotxena va avançar els biscaïns molt aviat i el Barça, llavors dirigit per César Menotti i que tenia Diego Maradona com a gran estrella, es va veure impotent per igualar. Un cop finalitzat el matx, Miguel Ángel Sola, suplent aquell dia, va sortit de la banqueta i es va encarar amb Maradona, originant-se una baralla entre futbolistes dels dos conjunts, destacant jugadors com Goikoetxea o Miguel de Andrés, per part dels...

  Durant el decenni dels anys 60, en una època de profunda crisi del Liverpool FC, un mite d’Anfield, Bill Shankly, va treure el club anglès del pou on estava enfonsat. Els fruïts els va acabar recollint un altra llegenda dels Reds, Bob Paisley, que va ser l’entrenador de l’entitat anglesa en les tres primeres Copes d’Europa. Abans de convertir-se en el millor club del continent, el Liverpool, ja amb Paisley a la banqueta, va guanyar dues Copes de la UEFA, contra el Borussia Mönchenglabdach, l’any 1973, i davant el Club Bruges, l’any 1976. Curiosament, germànics i flamencs serien les víctimes en les dues primeres Copes d’Europa dels anglesos, respectivament l’any 1977 i 1978. La tercera corona Paisley l’assoliria l’any 1981 enfront el Real Madrid. En el Liverpool de Paisley van brillar futbolistes com Phil Neal, Terry McDermott, Graeme Souness, Kevin Keegan o Kenny Dalglish. El dues vegades Pilota d’Or Keegan va ser la gran estrella en la consecució de la primera Copa d’Europa,...

  Tot i que a les noves generacions els hi pugui costar de creure, havia una època que el Real Madrid perdia finals de la Copa d’Europa, l’última d’elles, ja fa 43 anys, contra el Liverpool, a l’estadi del Parc dels Prínceps de París, on els anglesos van vèncer gràcies a un solitari gol d’Alan Kennedy en els últims minuts. Tot i que aquell Real Madrid, entrenat pel tècnic serbi Vujadin Boskov, comptava amb futbolístics històrics de la història del club espanyol com José Antonio Camacho, Uli Stielike, Vicente del Bosque, Juanito Gómez o Carlos Santillana, l’equip també va ser conegut com els dels García, doncs hi jugaven varis futbolistes que tenien aquest cognom tan usual a l’estat. Després d’eliminar l’Inter de Milà en una tensa eliminatòria de semifinals, el conjunt blanc es va trobar el millor equip europeu de l’època, el Liverpool de Bob Paisley, que havia assolit la competició els anys 1977 i 1978 i que a la capital francesa va aconseguir la triple corona amb un elenc de f...

  Transcorria la segona volta de la Lliga 1980 / 1981 i el FC Barcelona, entrenat pel veterà Helenio Herrera, anava retallant diferències amb el líder Atlético de Madrid, llavors presidit pel peculiar, polèmic i pintoresc Doctor Alfonso Cabeza, però després d’un partit al Camp Nou contra l’Hèrcules, que el conjunt blaugrana va guanyar per 6 a 0, va succeir el més inesperat. El davanter centre asturià Enrique Castro Quini, que disputava la seva primera temporada al Barça, va ser segrestat quan es dirigia al seu domicili de les Corts per uns aturats, que se’l van endur a un amagatall ubicat a la comunitat d’Aragó. De sobte, el replà de l’edifici on habitava el golejador es va omplir dia rere dia de periodistes i seguidors. Més o menys un mes més tard, Quini va ser alliberat per la policia i va finalitzar un dels episodis més sinistres del futbol espanyol. Durant els dies en què el futbolista asturià va romandre mancat de llibertat, el Barça es va enfonsar, va ser incapaç de guany...

  L’any 1987, a l’estadi Prater de Viena, s’esperava una de les finals teòricament més desiguals de la història, entre el poderós Bayern de Munic, tricampió continental i que acabava d’eliminar el Real Madrid de la Quina del Buitre, i el FC Porto, que per primer cop en la seva història es disposava a jugar una final internacional. El matx es desenvolupava segons el previst i Ludwig Kögl va avançar el conjunt bavarès, però el Porto, entrenat per Artur Jorge, no es va rendir i va aconseguir empatar amb una de les dianes més espectaculars de la història de les finals de la Copa d’Europa / Lliga de Campions, quan l’algerià Rabah Madjer va marcar de taló, sorprenent el formidable i experimentat porter belga Jean – Marie Pfaff. Aprofitant el desconcert de l’equip germànic, al qual havia tornat el llegendari preparador Udo Lattek, els Dragoes van aconseguir el seu segon gol, obra del brasiler Juary Dos Santos, que donava la primera Copa d’Europa al club del nord de Portugal, un quart ...

  Johan Cruyff, 10 anys després d’haver deixat l’entitat catalana com a futbolista, va arribar l’estiu de 1988 a la banqueta del Camp Nou i, tot i realitzar una campanya una mica irregular, va tenir una primera temporada força correcta amb la consecució de la Recopa. No obstant, durant el segon exercici, l’equip va fer una clara involució i el tècnic neerlandès s’ho jugava tot a la final de la Copa del Rei contra el Real Madrid. Els blancs eren els inqüestionables favorits del partit, doncs acabaven de guanyar la seva cinquena Lliga consecutiva i el Barça, d’alguna manera, encara es trobava sota els efectes negatius que va causar la desastrosa final de la Copa d’Europa a Sevilla quatre anys abans. A més, en aquella època, els mètodes de Cruyff, que com tots els genis anava per davant de la majoria de persones, eren escassament compresos i bastant discutits. Inesperadament, el conjunt blaugrana es va mostrar superior al seu rival des de molt aviat, sobretot quan els madrilenys e...