FOOTBALL VINTAGE

  El recentment traspassat Johan Neeskens, triple campió d’Europa amb l’AFC Ajax, va fitxar pel FC Barcelona l’any 1974, després de ser finalista de la Copa del Món amb els Països Baixos, i, amb el pas dels anys, va convertir-se en un dels jugadors més aplaudits, ovacionats, estimats i admirats del Camp Nou. En la seva última campanya al Barça, i després de la històrica Recopa assolida l’any 1979 a Basilea, durant la celebració d’aquest títol els afeccionats van corejar el nom del migcampista neerlandès a la plaça de Sant Jaume, havent Neeskens d’abandonar molt emocionat el balcó de la Generalitat de Catalunya. Com part dels presents a la festa van demanar també la dimissió del president Josep Lluís Núñez, que portava un any ostentant el càrrec i que ja havia decidit prescindir de l’anomenat Johan II, el constructor va dimitir durant unes hores, però una ovació pocs dies més tard al Camp Nou i les llàgrimes del vicepresident Nicolau Casaus van motivar que s’ho repensés. Final...

  Abans de la dècada dels 70 del segle XX, la selecció polonesa de futbol a penes havia fet res remarcable en els diferents campionats. L’any 1972 va aconseguir la medalla d’or als Jocs Olímpic de Múnic i, dos anys més tard, va ser amb el combinat neerlandès la gran sensació del Mundial organitzat per Alemanya Occidental. L’equip polonès, dirigit per Kazimierz Gorski, comptava amb autèntics mites com el porter Jan Tomaszewski, el central Wladyslaw Zmuda, el capità Kazimierz Deyna, mort poc després del certamen, o els davanters Andrzej Szarmach i Grzegorz   Lato, màxim anotador del Mundial. Pel que fa a la primera fase de grups del campionat, Polònia va encapçalar la classificació després de superar les potents Argentina i Itàlia, vigent sots-campiona del món, i la dèbil i debutant Haití, per seguidament vèncer en la segona lligueta Suècia i Iugoslàvia, oferint el grup de Gorski un futbol atractiu, convincent, d’atac i força vistós. Tanmateix, en el darrer matx de la sego...

  Després de cinc temporades al club, el tècnic neerlandès Marinus Michels va decidir posar punt i final a la seva primera etapa al FC Barcelona, el president del qual, Agustí Montal, va elegir com a substitut l’entrenador alemany Hennes Weisweiler, que havia fet una tasca extraordinària al Borussia Mönchenglabdach. Tanmateix, el tècnic alemany no va tenir una bona relació amb l’estrella de l’equip, el neerlandès Johan Cruyff, que per exemple en aquella època baixava molt el seu rendiment en els encontres que es disputaven fora del Camp Nou. En un matx a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla, Weisweiler va substituir-lo i el davanter va posar un ultimàtum a Montal: “o ell o jo”. Com no podia ser d’una altra manera, doncs en aquells temps Cruyff era el millor futbolista del món, el president barcelonista va decidir destituir Weisweiler, que havia realitzat fins llavors una molt bona tasca amb joves de la pedrera. Per substituir l’entrenador alemany, el màxim mandatari del club va ...

  Transcorria la temporada 1971 / 1972 i el FC Barcelona ja portava 12 anys sense assolir el campionat de Lliga, en una de les èpoques més fosques, tristes i decebedores de la història de la institució catalana. Aleshores el tècnic neerlandès Marinus Michels, conegut també com a Mr. Mármol, complia la seva primera temporada al Camp Nou. FC Barcelona i Sevilla FC es van enfrontar als vuitens de final de la Copa i els andalusos van superar l’eliminatòria després del matx de tornada portat a terme a l’estadi Sánchez Pizjuán de la capital andalusa. Una vegada ja a l’hotel de concentració, alguns futbolistes blaugranes es van reunir en una habitació i van sol·licitar a recepció una ampolla de cava. Michels se’n va assabentar, va avisar el cambrer que ja portaria ell mateix el cava a l’habitació, es va presentar davant els futbolistes i enfurismat va llençar l’ampolla al terra, originant-se lògicament una polèmica d’aquelles que sempre seran recordades en les grans anècdotes de la hi...

  Fa unes setmanes la selecció espanyola va jugar contra Sèrbia a l’estadi Crverna Zvezda de Belgrad, conegut popularment com el petit Maracaná, en encontre de la Nations League, uns 47 anys després que en el mateix escenari l’equip estatal obtingués la classificació per al Mundial d’Argentina. Espanya arribava a la llavors capital de l’antiga Iugoslàvia com a líder del grup que tots dos equips compartien amb Romania, per la qual cosa el conjunt que entrenava el llegendari Laszlo Kubala en tenia prou amb un empat, però l’estadi de l’Estrella Roja, ple de gom a gom, era una autèntica caldera. Després de contenir els primers atacs balcànics (un jove Antonio Olmo va salvar un gol sota els pals), Espanya va començar a controlar el matx i, ja durant el segon temps, Rubén Cano, un davanter d’origen argentí nacionalitzat espanyol i que jugava a l’Atlético de Madrid, va marcar el gol que definitivament classificava Espanya per a la Copa del Món. En el últims minuts de l’encontre, Kubal...