LA REVELACIÓ POLONESA

 

Abans de la dècada dels 70 del segle XX, la selecció polonesa de futbol a penes havia fet res remarcable en els diferents campionats. L’any 1972 va aconseguir la medalla d’or als Jocs Olímpic de Múnic i, dos anys més tard, va ser amb el combinat neerlandès la gran sensació del Mundial organitzat per Alemanya Occidental.

L’equip polonès, dirigit per Kazimierz Gorski, comptava amb autèntics mites com el porter Jan Tomaszewski, el central Wladyslaw Zmuda, el capità Kazimierz Deyna, mort poc després del certamen, o els davanters Andrzej Szarmach i Grzegorz  Lato, màxim anotador del Mundial.

Pel que fa a la primera fase de grups del campionat, Polònia va encapçalar la classificació després de superar les potents Argentina i Itàlia, vigent sots-campiona del món, i la dèbil i debutant Haití, per seguidament vèncer en la segona lligueta Suècia i Iugoslàvia, oferint el grup de Gorski un futbol atractiu, convincent, d’atac i força vistós.

Tanmateix, en el darrer matx de la segona fase de grups, Polònia es va trobar amb la fèrria i sòlida selecció amfitriona de rival, un dels equips amb més ofici i competitius de la història, i, malgrat realitzar un bon encontre, va acabar perdent un partit en què el meta germànic Sepp Maier va aturar totes les accions de perill.