QUAN CRUYFF VA DEIXAR DE SER CRUYFF

 

El mític Johan Cruyff, en els seus vuit anys d’entrenador del FC Barcelona, a més dels molts títols que va conquistar, com quatre Lligues consecutives o la primera Copa d’Europa en la història de la institució catalana, així com la pràctica d’un gran futbol, es va caracteritzar per ser un preparador molt exigent amb els seus futbolistes.

Van tenir cert impacte alguns enfrontaments amb jugadors dels equips que va entrenar, com Frank Rijkaard amb l’AFC Ajax (més tard van ser molt amics i Cruyff va recomanar a Joan Laporta que el contractés com a preparador), o Andoni Zubizarreta, Micheel Laudrup i Hristo Stoitxkoval Barça, que van provocar les marxes de tots tres del Camp Nou.

L’estiu de 1993. Cruyff va fitxar el davanter brasiler Romário de Souza, procedent del PSV Eindhoven, i, tot i que el Dream Team va perdre equilibri i homes com Laudrup i Stoitxkov van baixar el seu rendiment, l’atacant de Rio de Janeiro va realitzar una campanya extraordinària, va marcar gols espectaculars i va aconseguir el trofeu Pichichi, en una temporada en què el Barça va conquistar la seva quarta Lliga consecutiva, tot i que va perdre de forma rotunda la final de la Lliga de Campions.

L’estiu següent. Brasil va aconseguir als Estats Units la seva quarta corona mundial amb Romário de gran estrella i el davanter es va veure amb forces per demanar més dies de vacances, fet al qual Cruyff es va negar. El brasiler no va fer cas de les ordres del seu entrenador i es va presentar força tard a la pretemporada, quan un enutjat Johan va decidir sancionar-lo treballant en solitari a la carretera de les Aigües, a al serra de Collserola. Tanmateix, el va perdonar, el va situar de titular al primer matx de Lliga i ja res va ser el mateix.