FOOTBALL VINTAGE

  Carles Rexach va ser un futbolista barceloní que va ascendir al primer equip del FC Barcelona a finals de la dècada dels 60, s’hi va mantenir la totalitat dels anys 70 i es va retirar a inicis del decenni dels 80. Al Camp Nou va reunir grans defensors, però també un número important de detractors. L’extrem català comptava amb una depurada tècnica i era un gran especialista en els llançaments de faltes i penals, però també es tractava d’un futbolista poc esforçat i això treia de polleguera a part de la graderia del Camp Nou. Seva és la cèlebre frase “córrer és de covards”. A Rexach no li va tocar viure com a futbolista una bona època al Camp Nou, doncs només va assolir una Lliga, l’històric campionat de 1974 amb Johan Cruyff; tres Copes i una Copa de Fires, però va formar una davantera inoblidable amb Marcial Pina, el ja citat Cruyff, Juan Manuel Asensi i Hugo Cholo Sotil. El jugador català, que va ser internacional i va jugar el Mundial d’Argentina l’any 1978, es va retirar...

  Tot i que mai va poder disputar una final de la Copa d’Europa, l’anomenada Quinta del Buitre, formada per Manolo Sanchis Jr,. Michel González, Rafa Martín Vázquez, Miguel Pardeza i Emilio Butragueño, va marcar una era en el Real Madrid, guanyant per exemple cinc campionats de Lliga consecutius. Tanmateix, aquells joves futbolistes, que havien acabat campions de segona divisió A amb el Castilla, es van ajuntar amb altres extraordinaris jugadors, com Paco Buyo, Chendo Portland, Miguel Tendillo, Antonio Maceda, Ricardo Gallego, Rafa Gordillo, Janko Jankovic, Bernd Schuster, Jorge Valdano, Hugo Sánchez o els ja veterans José Antonio Camacho, Juanito Gómez i Carlos Santillana. Aquell Real Madrid, que va tenir com a entrenadors Luis Molowny, Leo Beenhacker i John Toshack, a part de guanyar, mitjançant un gran futbol, cinc campionats de Lliga seguits, igualant la marca del conjunt blanc als anys 60, va obtenir també una Copa del Rei, amb el doblet de l’any 1988, i una Supercopa d’Es...

  Quan portava uns dos anys i mig com a president del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez va fitxar el jove centrecampista alemany Bernd Schuster, que precedia del FC Colònia i havia estat la gran sensació de l’Eurocopa de l’any 1980, disputada a Itàlia i en la qual Alemanya Occidental es va proclamar campiona. Els inicis del migcampista alemany al Camp Nou van ser extraordinaris, però també es va observar aviat que es tractava d’un futbolista polèmic, estrany i capritxós. El jugador va ser bàsic per guanyar títols com dues Copes del Rei, una Copa de la Lliga i una Supercopa d’Espanya, però per exemple es va enfrontar al seu compatriota Udo Lattek, llavors entrenador. Després d’una greu lesió, arran d’una entrada d’Andoni Goikoetxea a San Mamés, es va poder observar el millor Schuster, almenys el més decisiu, sent un home clau en la primera Lliga de Núñez, la conquistada l’any 1985 amb el tècnic anglès Terry Venables d’entrenador. Aquella campanya del centrecampista alemany, pel que fa...