FOOTBALL VINTAGE

  El Real Saragossa, club que porta molts anys enfonsat a segona divisió, va tenir, sense desmerèixer el seu rendiment els anys 70 i 80, i fins i tot la primera dècada de l’actual segle, dues grans èpoques: el decenni dels 60, amb mites com Marcelino Martínez i Carlos Lapetra, i la dècada dels 90. En l’última dècada dels passat segle XX, un joveníssim Víctor Fernández es va fer càrrec de l’entitat aragonesa, en una època en què van destacar futbolistes com Xavi Aguado, Mohamed Nayim, Gustavo Poyet, Miguel Pardeza o Raúl Esnáider. Aquell grup es va caracteritzar per practicar un futbol vistós, de qualitat i força ofensiu. En tres anys, l’equip de Fernández va jugar dues finals consecutives de la Copa del Rei, perdent la primera contra el Real Madrid i conquistant la segona davant el RC Celta, i va assolir el seu major èxit internacional (havia guanyat una Copa de Fires als 60) amb la consecució de la Recopa, en la qual va superar en la final, disputada a París, el vigent campió ...

  El Real Madrid de la Quinta del Buitre va fer història durant el segon lustre dels anys 80 del passat segle, quan va conquistar cinc Lligues, totes consecutives; una Copa del Rei, una Supercopa d’Espanya i dues Copes de la UEFA, a més amb un futbol extraordinari, però sempre se li va resistir la Copa d’Europa, de la qual ni tan sols va disputar-ne la final. Bayern de Munic, PSV Eindhoven, AC Milan, en dues ocasions, i finalment Spartak de Moscou van eliminar els blancs d’Europa des de la campanya 1986 / 1987 fins a la temporada 1990 / 1991. La sorpresa més gran, tenint en compte que davant l’Spartak rus l’equip espanyol ja es trobava en decadència, va ser l’eliminació contra el PSV en les semifinals l’any 1988. Tanmateix, la pitjor nit va tenir lloc un any més tard, també a les semifinals, contra el gran Milan d’Arrigo Sacchi: després de l’encontre d’anada, disputat al Santiago Bernabéu, en què els dos equips van igualar a un gol, el bloc que aleshores dirigia el neerlandès L...

  Quan amb un Johan Cruyff excepcional el FC Barcelona va conquistar el campionat de Lliga l’any 1974, després de 14 anys de sequera, molts seguidors del club esperaven que els títols es succeirien amb més continuïtat, però haurien d’esperar 11 anys més per celebrar un altre torneig. Ni els més optimistes del Camp Nou podien esperar que la campanya 1984 / 1985 finalitzés amb el títol de Lliga blaugrana, doncs l’estiu de 1984 els argentins César Menotti i Diego Maradona van abandonar la societat catalana i, per substituir-los, van arribar respectivament un desconegut entrenador anglès, Terry Venables, i un modest davanter escocès, Steve Archibald. Tanmateix, el Barça, amb un sensacional Bernd Schuster i un extraordinari rendiment d’altres futbolistes com Francisco Javier Urruti, José Ramon Alexanko o Víctor Muñoz, va realitzar un campionat fantàstic, en el qual va ocupar el lloc de líder des de la primera jornada, en què va vèncer el Real Madrid al Santiago Bernabéu per 0 a 3, fins ...

  El portuguès Luis Figo va arribar al FC Barcelona l’any 1995 i molt aviat es va erigir en una de les estrelles de l’equip blaugrana, que aleshores va tenir com a entrenadors Johan Cruyff (concretament l’última de les seves vuit temporades a la banqueta del Camp Nou), Bobby Robson i Louis van Gaal. L’estiu de 2000, l’extrem lusità va demanar un augment de la seva fitxa i va amenaçar amb una oferta del Real Madrid, que el mateix aspirant a la seva presidència, Florentino Pérez, va certificar. El Barça, com el seu etern rival, es trobava en un procés electoral arran de la dimissió de Josep Lluís Núñez, després de 22 anys al càrrec, i el vicepresident en funcions i favorit per guanyar els comicis, Joan Gaspart, s’hi va negar. Sembla ser que l’internacional portuguès volia seguir a l’entitat catalana, doncs estava molt adaptat tant al club com a la ciutat de Barcelona, localitat on per exemple havia obert un restaurant de cuina japonesa, però va decidir jugar-se-la perquè Pérez, a pri...

  Julio Cardeñosa va ser un centrecampista tècnic i d’una inqüestionable classe que va triomfar al Real Betis de la segona meitat dels anys 70 del segle XX, guanyant amb els andalusos la històrica Copa del Rei de la temporada 1977 / 1978, quan els verd-i-blancs van superar l’Athletic Club a la tanda de penals. Cardeñosa va ser un dels futbolistes que Laszlo Kubala va convocar per al Mundial d’Argentina l’any 1978, en el que va suposar el retorn d’Espanya a una fase final d’una Copa del Món després de 12 anys d’absència, en un equip en què també hi destacaven jugadors com Migueli Bernardo, Pirri Martínez, José Antonio Camacho o Juan Manuel Asensi. En el segon partit que Espanya va jugar en aquella Copa del Món, després d’un debut amb una sorprenent i decebedora derrota contra Àustria, va empatar sense gols davant una de les seleccions favorites, el Brasil, però el matx va passar sobretot a la història de les anècdotes pel gran error de Cardeñosa, que es va quedar sol davant la p...

  L’estiu de 1996, al posterior a la destitució de Johan Cruyff com a entrenador del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez va portar a terme el fitxatge del davanter brasiler Ronaldo Nazário de Lima, que llavors comptava només amb 19 anys i que havia actuat aquella temporada al PSV Eindhoven, el mateix club del qual també procedia el seu compatriota Romário da Souza quan va arribar al Camp Nou tres anys abans. El de Ronaldo va ser aleshores el fitxatge més car de la història del futbol i molt aviat va tenir un rendiment espectacular, realitzant jugades magistrals  i marcant gols extraordinaris, sent l’anotació més important la que va aconseguir a l’estadi de San Lázaro de Santiago de Compostel·la, quan va arrancar des del mig del camp, va driblar tots els futbolistes que li van sortir al pas i va marcar un gol que va donar la volta al món. Malgrat la gran campanya que va realitzar l’atacant brasiler, el Barça, entrenat pel veterà entrenador anglès Bobby Robson, que comptava amb un j...

Després de ser incapaç de superar la fase de grups de les Copes del Món de Xile 1962 i Anglaterra 1966, malgrat que entremig, l’any 1964, va conquistar l’Eurocopa com a local, la selecció espanyola es va quedar fora dels Mundials de Mèxic 1970 i Alemanya Occidental 1974, aquest últim després de perdre un desempat a Frankfurt contra Iugoslàvia. L’any 1974 el mític Laszlo Kubala era el seleccionador espanyol, càrrec que ocupava des de 1970, i comptava amb una relació de futbolistes en què hi destacaven el porter José Ángel Iríbar, el lliure Pirri Martínez, l’interior Juan Manuel Asensi, l’extrem Amancio Amaro o el davanter centre José Eulogio Gárate, mentre el combinat iugoslau era dirigit pel també entrenador del Real Madrid Miljan Miljanic. Espanyols i balcànics van empatar al capdamunt de la classificació en el grup de la fase prèvia que van compartir amb Romania i la FIFA va establir un encontre de desempat a Frankfurt. Un gol del defensa Josip Katalinski als primers compassos de...

  Després de la mort de l’històric president Vicente Calderón, que va donar nom a l’antic estadi Manzanares, el Doctor Alfonso Cabeza es va convertir en el nou màxim mandatari de l’entitat matalassera, convertint-se, més que en un clàssic directiu futbolístic, més aviat en un showman més propi de programes televisius nocturns. El Doctor Cabeza va començar força bé la seva experiència com a president de l’Atlético, doncs l’equip, entrenat pel tècnic castellà José Luis García Traid, es va escapar al capdavant de la classificació i al Calderón somniaven amb la primera Lliga de l’entitat blanc-i-vermella des de 1977, quan el conjunt madrileny es va proclamar campió de la mà del llegendari Luis Aragonés. Al mateix temps que el president matalasser entrava en diferents polèmiques, com continuades crítiques a l’estament arbitral, el grup de García Traid va entrar en crisi, segurament perquè va arribar bastant malament pel que fa al nivell físic en l’última part de la temporada, acaban...