EL GOLÀS DE NAYIM

 

El Real Saragossa, club que porta molts anys enfonsat a segona divisió, va tenir, sense desmerèixer el seu rendiment els anys 70 i 80, i fins i tot la primera dècada de l’actual segle, dues grans èpoques: el decenni dels 60, amb mites com Marcelino Martínez i Carlos Lapetra, i la dècada dels 90.

En l’última dècada dels passat segle XX, un joveníssim Víctor Fernández es va fer càrrec de l’entitat aragonesa, en una època en què van destacar futbolistes com Xavi Aguado, Mohamed Nayim, Gustavo Poyet, Miguel Pardeza o Raúl Esnáider. Aquell grup es va caracteritzar per practicar un futbol vistós, de qualitat i força ofensiu.

En tres anys, l’equip de Fernández va jugar dues finals consecutives de la Copa del Rei, perdent la primera contra el Real Madrid i conquistant la segona davant el RC Celta, i va assolir el seu major èxit internacional (havia guanyat una Copa de Fires als 60) amb la consecució de la Recopa, en la qual va superar en la final, disputada a París, el vigent campió Arsenal, gràcies a un gol des de quasi mig camp de Nayim, un jugador ceutí format a la Masia del FC Barcelona.

Posteriorment, la institució aragonesa va iniciar una època terriblement irregular, capaç de guanyar dues Copes del Rei més, una d’elles vencent el Real Madrid a la final de l’estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, o descendir dues vegades a segona divisió.