UN XÒFER PER A ENRIC LLAUDET

 

Durant la dècada dels anys 60 del passat segle XX, la Federació Espanyola de Futbol, segurament a instàncies del règim franquista, va decidir tancar les fronteres i prohibir l’adquisició de futbolistes estrangers. 

No obstant, el que si podien fer els diferents clubs espanyols era contractar jugadors de fora amb avantpassats espanyols, els anomenats oriünds, que tantes polèmiques van portar en alguns casos. Va ser aleshores quan el president barcelonista Enric Llaudet es va fer amb els serveis del brasiler Walter Da Silva.

Fos perquè el futbolista no tenia els papers en regla per formar part de la plantilla blaugrana o fos perquè el règim franquista no li posava gens fàcils les coses a la institució blaugrana, el cert és que Da Silva mai va poder disputar un matx oficial amb el Barça. Quan els periodistes li van preguntar a Llaudet que faria amb el jugador si finalment no obtenia el permís, el president va contestar que el contractaria com a xòfer. 

Després de reobrir-se les fronteres l’estiu de 1973, quan el Barça va fitxar Johan Cruyff, la societat que llavors presidia Agustí Montal va aconseguir legalitzar com a oriünds alguns futbolistes, com l’argentí Juan Carlos Heredia, el paraguaià Bernardo Cos o el brasiler Mario Marinho, però no se’n va sortir amb el peruà Hugo Sotil, que després d’una campanya inicial extraordinària com a estranger, es va quedar en blanc la segona per l’alta de Johan Neeskens.