FOOTBALL VINTAGE

  L’any 1992 el FC Barcelona era possiblement l’únic gran club europeu que no havia guanyat mai la Copa d’Europa, que en canvi si que havien assolit entitats de molt menys potencial i prestigi com el Celtic de Glasgow, el Nottingham Forest (en dues ocasions), l’Aston Villa, l’Steaua de Bucarest o l’Estrella Roja. La societat catalana havia perdut les finals de 1961, a Berna contra el Benfica, i de 1986, a Sevilla davant l’Steaua, en una de les jornades més tristes i doloroses de la seva història. Durant els prolegòmens de la final, que es va disputar a l’antic estadi londinenc de Wembley, l’entorn barcelonista respirava un ambient, potser no pessimista, però si   almenys de cert temor, doncs nomes feia sis anys que el Barça havia experimentat el desastre de Sevilla. El matx, que va tenir com a rival un llavors extraordinari Sampdoria, entrenat pel serbi Vujadin Boskov i amb la presència de jugadors com Gianluca Pagliuca, Pietro Vierchowod, Toninho Cerezo, Gianluca Vialli o R...

  De la mà del polèmic entrenador basc Javier Clemente, que havia guanyat dues Lligues i una Copa del Rei amb l’Athletic Club de Bilbao, i jugadors històrics de la institució blanc-i-blava com Tommy N’Kono, Miquel Soler, John Lauridsen, Ernesto Valverde i Àngel Pichi Alonso, el RCD Espanyol va ser tercer a la Lliga 1986 / 1987, aquella que va comptar amb un play off final, i va aconseguir la classificació per a la Copa de la UEFA. L’Espanyol, que no disputava competicions continentals des de la campanya 1977 / 1978, va realitzar un torneig espectacular, en el qual va eliminar l’històric Borussia Mönchenglabdach, el Milan d’Arrigo Sacchi, l’Inter de Milà, el més feble Zbrojovska Brno i el llavors potent Club Bruges, gràcies a un gol de Pichi Alonso en els darrers minuts de la pròrroga. El festival perico va continuar en el matx d’anada de la final, celebrat en el ja desaparegut estadi de Sarrià, quan els catalans es van imposar rotundament al Bayer Leverkusen per 3 a 0, gràcies ...

  L’estadi Camp Nou de Barcelona va ser la seu per segona vegada a la història (la primera havia tingut lloc 10 anys abans) de la final de la Copa d’Europa, que van disputar l’any 1999 el Manchester United i el Bayern de Munic, dos dels grans del futbol europeu i mundial. Els britànics, dirigits pel mític entrenador escocès Alex Ferguson, disposaven d’una excel·lent plantilla amb jugadors com Peter Schmeichel, Roy Keane, Paul Scholes, el mediàtic David Beckham i Ryan Giggs, mentre els bavaresos, a les ordres d’Ottmar Hitzfeld, comptaven amb futbolistes com Oliver Kahn, Markus Babbel, el llegendari Lothar Matthäuss, Stefan Effenberg o Mario Basler. Durant els primers compassos del matx, el mitja punta Basler va avançar el conjunt germànic, que va actuar la major part de l’encontre amb certa comoditat i fins i tot va comptar amb alguna oportunitat per incrementar el marcador davant un Manchester United que semblava excessivament nerviós i insegur, segurament pel fet de disputar la ...

  Entre finals de la dècada dels 70 i començaments del decenni dels 80, la Real Sociedad va tenir una de les millors plantilles de la seva història, en una època en què, a les ordres del tècnic Alberto Ormaetxea, van destacar jugadors com Luis Miguel Arkonada, Periko Alonso, Jesús Mari Zamora, Roberto Lopez Ufarte o Jesús Satrústegi. La temporada 1979 / 1980 el bloc d’Ormaetxea, que va estar 32 jornades imbatut, ja va estar molt a prop del títol de Lliga, el qual va acabar perdent per algunes decisions arbitrals controvertides que van acabar afavorint el Real Madrid i per una derrota inesperada al Sánchez Pizjuán de Sevilla en la penúltima jornada del campionat. Tanmateix, lluny de causar un enfonsament moral a l’equip, el conjunt donostiarra va aixecar-se d’aquell terrible cop i l’any següent conquistaria l’anhelat títol, aconseguit de forma agònica: quan s’estaven celebrant els descomptes dels partits de la darrera jornada, els bascs perdien al Molinón de Gijón i el Real Madrid g...

  Un dimecres de maig de 1985 els afeccionats estaven preparats per presenciar a priori una dels finals més apassionants de la història de la Copa d’Europa, que enfrontava Juventus i Liverpool. Els italians, a les ordres de Giovanni Trapattoni, comptaven amb la millor plantilla de la seva història, on hi destacaven Dino Zoff, Gaetano Scirea, Michel Platini, Zbigniew Boniek o Paolo Rossi, mentre els anglesos, que aleshores entrenava Joe Hagan i disposava de futbolistes com Ray Clemence, Phil Neal, Phil Thompson, Graeme Souness o Kenny Dalglish, havien conquistat quatre vegades el títol en els vuit anys anteriors. Quan quedava més o menys una hora per al començament de l’encontre, que va tenir com a seu l’estadi Heysel de Brussel·les, seguidors del Liverpool van provocar un monumental allau que va causar la mort de 39 afeccionats del Juventus. Malgrat la gravetat del fet, en una decisió que quasi 40 anys després encara costa de creure, la UEFA va decidir que es disputés el partit. ...

  Espanya va ser l’estat encarregat d’organitzar la Copa del Món de 1982, en la qual, pel que fa a la primera fase de grups del torneig, van destacar per exemple els enormes problemes de la selecció italiana, que va sumar tres decebedors empats contra Polònia, Camerun i Perú i va estar molt a prop de l’eliminació, i el futbol espectacular que va desplegar el combinat brasiler. Els dos equips s’enfrontaven en la segona fase de grups al desaparegut estadi de Sarrià, en què el guanyador es classificaria per a les semifinals, tenint en compte que l’empat afavoria al conjunt brasiler. Itàlia, dirigida per Enzo Bearzot, comptava amb homes com el veteraníssim Dino Zoff, Gaetano Scirea, Giancarlo Antognoni, Paolo Conti o Paolo Rossi, mentre els sud-americans, entrenats per Telé Santana, disposaven de jugadors d’una qualitat tècnica majestuosa com Junior de Gama, Sócrates Brasileiro, Paulo Falcao, Artur Zico o Eder de Assis. Rossi, futbolista que a penes havia jugat la temporada anterior a ...

  El FC Barcelona va tenir una dècada dels 50 extraordinària, quan van passar per l’entitat mítics entrenadors com Ferdinand Daucik i Helenio Herrera i llegendaris futbolistes com Antoni Ramallets, Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora o el gran Laszlo Kubala. Tanmateix, diferents factors van desembocar en una de les pitjors crisis de la història de la institució catalana, tant des de l’àmbit econòmic com de l’esportiu: la costosa construcció del Camp Nou, el traspàs de Luis Suárez a l’Inter de Milà per pal·liar el monumental dèficit o la dolorosa derrota en la final de la Copa d’Europa l’any 1961, a Berna contra el Benfica. L’estiu de 1973, l’aleshores president de l’entitat barcelonista, Agustí Montal, va decidir fitxar el llavors millor futbolista del món, Johan Cruyff, qui acabava de guanyar tres Copes d’Europa consecutives amb l’Ajax. L’equip, dirigit per un altre neerlandès, Marinus Michels, i en el qual també destacaven jugadors com Marcel Pina, Juan Manuel Ase...