UNA LLIGA 14 ANYS DESPRÉS

 

El FC Barcelona va tenir una dècada dels 50 extraordinària, quan van passar per l’entitat mítics entrenadors com Ferdinand Daucik i Helenio Herrera i llegendaris futbolistes com Antoni Ramallets, Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora o el gran Laszlo Kubala.

Tanmateix, diferents factors van desembocar en una de les pitjors crisis de la història de la institució catalana, tant des de l’àmbit econòmic com de l’esportiu: la costosa construcció del Camp Nou, el traspàs de Luis Suárez a l’Inter de Milà per pal·liar el monumental dèficit o la dolorosa derrota en la final de la Copa d’Europa l’any 1961, a Berna contra el Benfica.

L’estiu de 1973, l’aleshores president de l’entitat barcelonista, Agustí Montal, va decidir fitxar el llavors millor futbolista del món, Johan Cruyff, qui acabava de guanyar tres Copes d’Europa consecutives amb l’Ajax. L’equip, dirigit per un altre neerlandès, Marinus Michels, i en el qual també destacaven jugadors com Marcel Pina, Juan Manuel Asensi, Carles Rexah i el peruà Hugo Cholo Sotil, va realitzar un campionat de Lliga espectacular, en el qual hi va tenir lloc l’històric triomf al Santiago Bernabéu davant el Real Madrid per 0 a 5, i va conquistar un títol que feia 14 anys que se li resistia, aconseguit al Molinón de Gijón quan encara restaven cinc jornades per al final del torneig.

No obstant, aquella Lliga va ser un èxit molt aïllat i el Barça hauria d’esperar 11 anys més per assolir de nou el torneig. Cruyff, en les següents quatre temporades que va romandre al Camp Nou com a futbolista, no va tenir un rendiment tan extraordinari com el de la campanya de debut i l’equip se’n va ressentir, fins el punt que només guanyaria un altre títol amb l’estrella neerlandesa a la plantilla: la Copa del Rei de 1978.