FOOTBALL VINTAGE

  Any 1992: es disputava la primera lligueta de la història de la Copa d’Europa / Lliga de Campions i el FC Barcelona, aleshores dirigit per Johan Cruyff, viatjava a Praga per enfrontar-se a l’Sparta. En cas de victòria, donava un pas pràcticament definitiu per classificar-se per a la final de Londres. El Dream Team, en una d’aquelles disfuncions que de tant en tant tenia, va acabar perdent contra l’Sparta de Praga per 1 a 0 i es va complicar la seva classificació, com ja havia fet en l’eliminatòria de quarts de final a Kaiserslautern, quan un gol de cap de José Mari Bakero al descompte va salvar el conjunt blaugrana. Cruyff va donar la culpa de la derrota de la capital txeca a l’entorn. Tanmateix, en la darrera jornada, l’equip blaugrana es va imposar, això si, amb moltes dificultats, al Benfica al Camp Nou, en un xoc en què el conjunt de Cruyff va vèncer els lusitans per 2 a 1, amb dos gols del búlgar Hristo Stoitxkov, un home que acostumava a respondre en les grans ocasions....

  George Best va ser un dels millors futbolistes de la dècada dels 60 del passat segle XX: el davanter nord-irlandès va ser una de les estrelles del Manchester United, amb el qual va conquistar la Copa d’Europa de 1968, el mateix any que la revista France Football li va atorgar la Pilota d’Or. A nivell de seleccions, Best va tenir el hàndicap d’haver nascut en un país, Irlanda del Nord, amb un combinat aleshores força modest, en un període en què, a diferència del que va succeir per exemple a la dècada dels 80, l’Ulster va transcórrer per una etapa gris. Per tant, el davanter no va disputar ni Eurocopes ni tampoc Mundials.   En canvi, el futbolista nord-irlandès va tenir una molt bona carrera a Old Trafford, quan va coincidir amb altres mites del Manchester United com l’entrenador Matt Busby o jugadors com Dennis Law, Dennis Kidd o el gran Bobby Charlton. Tanmateix, com ha succeït amb altres astres mundials, com els brasilers Garrincha Dos Santos, Ronaldinho de Assis o Ney...

  Després de superar l’equip ucraïnès del Xakhtar Donetsk, llavors representant de l’extinta Unió Soviètica, el FC Barcelona va ser emparellat als vuitens de final de la Recopa amb l’RSC Anderlecht, vigent campió de la competició i aleshores una de les esquadres més potents del continent europeu.  En l’encontre d’anada, portat a terme a l’estadi Park Astrid de Brussel·les, els belgues van superar clarament els catalans per 3 a 0, en un matx bastant polèmic, que va tenir alguns enfrontaments entre els futbolistes dels dos equips en el túnel de vestidors, per la qual cosa el partit de tornada es va escalfar bastant.  En l’enfrontament del Camp Nou, l’equip que entrenava Lucien Muller va marcar dos gols psicològics en el primer temps, un durant els primers minuts, obra de Hansi Krankl, i l’altre en el compassos finals, marcat per Juan Carlos Heredia. No obstant, el marcador no es va tornar a moure fins que Rafael Zuviría va igualar l’eliminatòria en els darrers instants del ...

  Molts dels afeccionats, sobretot els més joves, que pensen que el Real Madrid és constantment afavorit pels arbitratges i alguns estaments, com la Federació Espanyola de Futbol o la Lliga de Futbol Professional, els hi podria sorprendre que va haver una vegada que el Santiago Bernabéu va ser clausurat. L’afer va tenir lloc després d’un clàssic de la temporada 1983 / 1984, encontre en què el FC Barcelona va vèncer a l’estadi madridista per 0 a 2, amb gols de l’andalús Esteban Vigo i asturià Quini Castro, en una època en què els dos grans clubs de l’estat espanyol estaven dirigits der entrenadors argentins, el mític Alfredo di Stefano i el campió mundial César Menotti. L’àrbitre del matx va ser el gallec Raúl García de Loza, un dels col·legiats estel·lars de la dècada dels 80, però també un dels més polèmics. Pel que vagament recordo de la seva direcció, no em va semblar una actuació escandalosa, però allò cert és que el públic del Bernabéu s’ho va prendre molt malament i va ll...