LA CULPA VA SER DE L’ENTORN

 

Any 1992: es disputava la primera lligueta de la història de la Copa d’Europa / Lliga de Campions i el FC Barcelona, aleshores dirigit per Johan Cruyff, viatjava a Praga per enfrontar-se a l’Sparta. En cas de victòria, donava un pas pràcticament definitiu per classificar-se per a la final de Londres.

El Dream Team, en una d’aquelles disfuncions que de tant en tant tenia, va acabar perdent contra l’Sparta de Praga per 1 a 0 i es va complicar la seva classificació, com ja havia fet en l’eliminatòria de quarts de final a Kaiserslautern, quan un gol de cap de José Mari Bakero al descompte va salvar el conjunt blaugrana. Cruyff va donar la culpa de la derrota de la capital txeca a l’entorn.

Tanmateix, en la darrera jornada, l’equip blaugrana es va imposar, això si, amb moltes dificultats, al Benfica al Camp Nou, en un xoc en què el conjunt de Cruyff va vèncer els lusitans per 2 a 1, amb dos gols del búlgar Hristo Stoitxkov, un home que acostumava a respondre en les grans ocasions.

El 20 de maig de 1992, el Barça va superar al Sampdoria en la final de la Copa d’Europa, disputada a l’estadi londinenc de Wembley, gràcies a un gol de Ronald Koeman a la pròrroga, que donava el primer títol del torneig a l’entitat catalana, que des de llavors ha conquistat quatre edicions més del campionat, ja conegut com a Lliga de Campions.