FOOTBALL VINTAGE

  Transcorria l’any 1968 i l’estat dels dos grans clubs de la Lliga espanyola, Real Madrid i FC Barcelona, era molt diferent: mentre els blancs havien conquistat cinc campionats de la regularitat consecutius entre 1961 i 1965 i havien assolit només feia dos anys la seva sisena Copa d’Europa, els blaugranes es trobaven en una de les seves pitjors crisis esportives de la història, amb els únics títols, pel que fa a la dècada dels 60, d’una Copa i una Copa de Fires. Real Madrid i Barça es van classificar per a la final de Copa, llavors anomenada Copa del Generalíssim, i va tenir com a seu el mateix estadi Santiago Bernabéu, fet que encara feia més favorit el conjunt entrenat per Miguel Muñoz. Tanmateix, la esquadra que dirigia Salvador Artigas va donar la sorpresa i va vèncer l’etern rival gràcies a un gol del defensa madridista Fernando Zunzunegui en pròpia porta. L’àrbitre de l’enfrontament va ser el col·legiat balear Antonio Rigo Sureda, que va tenir una actuació que no va agradar ...

  Es disputava la temporada 1989 / 1990, la segona del FC Barcelona amb Johan Cruyff d’entrenador, i el Sevilla FC visitava el Camp Nou en enfrontament del campionat de Lliga. El conjunt blaugrana es va avançar al marcador amb dos gols, però seguidament va arribar la gran polèmica. En un atac del Sevilla, aleshores entrenat per Vicente Cantatore, el barcelonista Ricardo  Serna va fer una clara falta, però força lluny de l’àrea. Sorprenentment, l’àrbitre canari Juan Manuel Brito Arceo, que només tenia 26 anys, va assenyalar el punt de penal, els andalusos van marcar i van iniciar la remuntada (el matx va acabar 3 a 4) davant uns desconcertats jugadors blaugranes.  Les queixes de la directiva barcelonista, llavors presidida per Josep Lluís Núñez, van ser molt dures i l’aleshores màxim mandatari del Comitè Espanyol d’Àrbitres, José Plaza, a diferència del que havia succeït l’any 1970 amb el col·legiat basc Emilio Guruzeta Muro, a qui va defensar aferrissadament, va criticar ...

  Després d’eliminar el vigent campió Juventus en una apassionant eliminatòria de quarts de final, el FC Barcelona es va enfrontar en semifinals de la Copa d’Europa de la campanya 1985 / 1986 a l’IFK Göteborg, club que havia assolit quatre anys abans de manera sorprenent la Copa de la UEFA. En l’encontre d’anada, disputat a la ciutat escandinava, el Göteborg va derrotar per un clar 3 a 0 el Barça, que va jugar un pèssim partit, però en el matx de tornada al Camp Nou, l’equip que dirigia el tècnic anglès Terry Venables va igualar l’eliminatòria amb un hat trick del davanter castellonenc Àngel Pichi Alonso. El conjunt català es va classificar per a la seva segona final de la Copa d’Europa als penals.  Malauradament per a la institució catalana, el conjunt de Venables va perdre aquella final a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla contra l’Steaua de Bucarest, en una de les grans decepcions de la història del club barcelonista, que va ser incapaç, en aquella trista nit andalusa, de ...

  De vegades la vida, durant la infància i l’adolescència, et pot marcar per bé i per malament i en el cas de José Cano, més conegut com a Canito, va succeir la segona de les probabilitats, doncs un caràcter complicat i difícil el va acompanyar durant tota la seva carrera esportiva.  Canito es va formar a la pedrera del RCD Espanyol i, ja una vegada al primer equip blanc-i-blau, que llavors tenia la seva seu a l’estadi de Sarrià, es va erigir com un futbolista d’exquisida tècnica, que podia actuar tant de defensa lliure com al centre del camp, però també va mostrar un tarannà polèmic. Malgrat diferents actes d’indisciplina, Canito va deixar Sarrià, va creuar la Diagonal i va fitxar pel FC Barcelona. Al Camp Nou, el futbolista català mai es va acabar d’integrar, no va comptar amb la continuïtat necessària i va seguir mostrant un caràcter indomable, tot i que amb Helenio Herrera, que el va situar de davanter centre, va tenir una petita revifalla.  A continuació, el jugador ...