UN FUTBOLISTA INDOMABLE

 

De vegades la vida, durant la infància i l’adolescència, et pot marcar per bé i per malament i en el cas de José Cano, més conegut com a Canito, va succeir la segona de les probabilitats, doncs un caràcter complicat i difícil el va acompanyar durant tota la seva carrera esportiva. 

Canito es va formar a la pedrera del RCD Espanyol i, ja una vegada al primer equip blanc-i-blau, que llavors tenia la seva seu a l’estadi de Sarrià, es va erigir com un futbolista d’exquisida tècnica, que podia actuar tant de defensa lliure com al centre del camp, però també va mostrar un tarannà polèmic.

Malgrat diferents actes d’indisciplina, Canito va deixar Sarrià, va creuar la Diagonal i va fitxar pel FC Barcelona. Al Camp Nou, el futbolista català mai es va acabar d’integrar, no va comptar amb la continuïtat necessària i va seguir mostrant un caràcter indomable, tot i que amb Helenio Herrera, que el va situar de davanter centre, va tenir una petita revifalla. 

A continuació, el jugador barceloní va tenir una etapa de rodamon que al va portar a Betis, Saragossa, el club portuguès d’Os Belenenses i els modestíssims Lloret i Iberiana. Sempre ens va quedar la sensació que amb una altra personalitat podríem haver observat un dels millors futbolistes espanyols de la dècada dels 80 del segle XX.