Entradas

UN RETORN DECEBEDOR

Imagen
  Després de no superar la fase de grups de les Copes del Món de Xile 1962 i Anglaterra 1966, malgrat arribar-hi a aquesta última com a campiona d’Europa, Espanya va quedar eliminada a les fases prèvies dels Mundials dels anys 1970, amb Mèxic d’amfitriona, i 1974, organitzat per Alemanya Occidental Després d’un històric triomf contra Iugoslàvia, en la revenja de la fase preliminar d’Alemanya 1974, a l’estadi Estrella Roja de Belgrad, també conegut com a Petit Maracaná, Espanya va tornar a una Copa del Món, a Argentina l’any 1978, i des de llavors ja no ha faltat a cap cita del torneig. No obstant, el rendiment al Mundial d’Argentina va ser molt decebedor: l’equip espanyol va començar perdent davant el rival teòricament més feble, Àustria; va empatar amb Brasil, en un matx que per sempre ha passat a la història per un clamorós error de Julio Cardeñosa, i finalment va aconseguir una estèril victòria contra Suècia. El combinat espanyol, dirigit pel mític Lazlo Kubala, va comptar...
Publicar un comentario
Leer más

EL COMENÇAMENTS COMPLICATS D’AFRICA A LA COPA DEL MÓN

Imagen
  Durant les últimes dècades ens hem acostumat a veure seleccions africanes en Mundials, concretament, per ordre alfabètic,   Algèria, Angola, Camerun, Cap Verd, Congo / Zaire, Costa d’Ivori, Egipte, Ghana, Kenya, Marroc, Nigèria, Senegal, Sudàfrica i Tunísia. Tanmateix, les coses no va ser fàcils per al futbol africà durant els inicis de la Copa del Món, doncs, fins l’any 1970, en la primera Copa del Món organitzada a Mèxic, no hi va haver representació del continent, arribada d’una fase prèvia (Egipte havia participat com a convidada a Itàlia 1934) concretament de la selecció marroquina (foto), que no va poder superar la fase de grups. Zaire, l’actual República Democràtica del Congo, a Alemanya 1974, i, malgrat donar molt bones imatges, Tunísia a Argentina 1978 i Algèria i el Camerun a Espanya 1982 no van poder superar tampoc la fase de grups, cosa que si van aconseguit el Marroc a Mèxic 1986, el Camerun a Itàlia 1990 o Nigèria als Estats Units 1994. El Marroc va assol...
Publicar un comentario
Leer más

QUAN CRUYFF VA DEIXAR DE SER CRUYFF

Imagen
  El mític Johan Cruyff, en els seus vuit anys d’entrenador del FC Barcelona, a més dels molts títols que va conquistar, com quatre Lligues consecutives o la primera Copa d’Europa en la història de la institució catalana, així com la pràctica d’un gran futbol, es va caracteritzar per ser un preparador molt exigent amb els seus futbolistes. Van tenir cert impacte alguns enfrontaments amb jugadors dels equips que va entrenar, com Frank Rijkaard amb l’AFC Ajax (més tard van ser molt amics i Cruyff va recomanar a Joan Laporta que el contractés com a preparador), o Andoni Zubizarreta, Micheel Laudrup i Hristo Stoitxkoval Barça, que van provocar les marxes de tots tres del Camp Nou. L’estiu de 1993. Cruyff va fitxar el davanter brasiler Romário de Souza, procedent del PSV Eindhoven, i, tot i que el Dream Team va perdre equilibri i homes com Laudrup i Stoitxkov van baixar el seu rendiment, l’atacant de Rio de Janeiro va realitzar una campanya extraordinària, va marcar gols espectacula...
Publicar un comentario
Leer más

FUTBOL ÉS FUTBOL

Imagen
  Vujadin Boskov va ser un entrenador serbi que va dirigir el Real Madrid, entre finals de la dècada dels 70 i començaments del decenni dels 80 del segle XX i sempre es va caracteritzar per parlar molt, entrar en polèmiques i deixar anar anècdotes, fet bastant habitual en aquella època, doncs també destacaven en aquesta faceta tècnics com Helenio Herrera, Brian Clough o Javier Clemente. Boskov, que prèviament havia entrenat la selecció de l’antiga Iugoslàvia, l’ADO l’Haia, el Feyenoord Rotterdam i el Real Saragossa, al Santiago Bernabéu va assolir tres Lligues, totes elles consecutives, i una Copa del Rei, amb el doblet de 1980, quan la final de Copa la van disputar els blancs contra el seu filial Castilla. També va arribar a una final de la Copa d’Europa, però els espanyols van caure a París davant el Liverpool FC, en el que és l’ultima final del principal torneig continental que han perdut els madrilenys. Arran de la seva sortida del Bernabéu, l’entrenador serbi va dirigir l’...
Publicar un comentario
Leer más

LA SORPRESA DE L’EST

Imagen
  Durant molts anys Romania va viure la cruenta dictadura de Gheoghe Ceaucescu, en una època en què, pel contrari, l’esport del país va experimentar una gran era, sent l’exemple més clar el de la gimnasta Nadia Comaneci, que va ser la gran estrella dels Jocs Olímpics de l’any 1976, organitzats a Mont-real. El futbol, però, no va tenir tant d’èxit i eren comptades les vegades que la selecció de Romania es classificava per a Eurocopes i Mundials o que algun club fes quelcom important en competicions europees, però tot va canviar la campanya 1985 / 1986, quan l’Steaua de Bucarest es va proclamar campió de la Copa d’Europa després de superar en la final, disputada a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla, el gran favorit FC Barcelona. El títol aconseguit a Sevilla no va ser cap casualitat, doncs el conjunt romanès va tornar dos anys més tard a una final de la Copa d’Europa, la primera que es va disputar a l’estadi Camp Nou de Barcelona, tot i que llavors el club de Bucarest va ser der...
Publicar un comentario
Leer más

LA REMUNTADA DE VAN BASTEN A STOITXKOV

Imagen
  L’any 1992, en què el FC Barcelona va conquistar a l'estadi londinenc de Wembley la seva primera Copa d’Europa amb Hristo Stoitxkov com una de les seves estrelles, tot feia presagiar que la Pilota d’Or s’atorgaria al davanter búlgar, però la situació va canviar amb el començament de la temporada següent. Durant les primeres setmanes de la campanya 1992 – 1993, l’atacant neerlandès Marco van Basten, jugador de l’AC Milan, va realitzar un extraordinari inici d’exercici i li va acabar arrabassant el guardó al davanter del Barça, que no obstant, malgrat la decepció, va seguir lluitant per aconseguir el trofeu. Dos anys més tard, curiosament després d’una temporada en què el Barça havia perdut la final de la Lliga de Campions a l’estadi Olímpic d’Atenes contra el Milan (Van Basten no la va jugar per lesió), però en la qual el Barça va conquistar la seva quarta Lliga consecutiva i Bulgària va arribar a les semifinals del Mundial dels Estats Units, en què Stoitxkov va compartit trof...
Publicar un comentario
Leer más

ELS TÍTOLS INTERNACIONALS DE L’EST COMUNISTA

Imagen
  Vàries esquadres de l’antiga Europa comunista, per ordre cronològic Dinamo de Zagreb, Ferencvaros SK, Slovan de Bratislava, Dinamo de Kiiv (en dues ocasions), Steaua de Bucarest (foto) l’Estrella Roja de Belgrad van conquistar títols continentals, Tant el Ferencvaros hongarès com l’Slovan eslovac van donar sendes sorpreses superant respectivament els favorits Juventus FC, a la Copa de Fires, i el FC Barcelona, a la Recopa amb seu a Basilea, en la segona final internacional perduda pels catalans a Suïssa al decenni dels anys 60 del segle XX, doncs set anys abans havia perdut en la final de la Copa d’Europa a Berna davant el Benfica SL D’altra banda, el club de Zagreb va vèncer el Leeds United a la final de la Copa de Fires. Segons alguns experts, el Dinamo de Kiiv dels 70 i 80 va ser un dels equips que millor futbol va mostrar en aquella època, però als ucraïnesos sempre se’ls va resistir la Copa d’Europa, Tanmateix, el club que tants anys va dirigir Valeri Lobanovski  va con...
Publicar un comentario
Leer más