EL DESCENS D’UN HISTÒRIC

 

El València CF és el cinquè club de l’estat espanyol amb un palmarès més brillant, després de Real Madrid, FC Barcelona, Atlético Madrid i Athletic Club Bilbao, amb sis Lligues, vuit Copes, una Supercopa d’Espanya, una Recopa, dues Copes de Fires, una Copa de la UEFA, una Copa Intertoto i una Supercopa d’Europa, a més d’haver disputat dues finals de la Lliga de Campions.

Durant els anys 70 i principis dels 80, possiblement el València, que llavors va obtenir una Lliga, una Copa del Rei, una Recopa i una Supercopa d’Europa, va transcórrer per la millor època de la seva història, quan van passar pel llavors anomenat estadi Luis Casanova entrenadors com el mític Alfredo Di Stefano o futbolistes com Juan Cruz Sol, Pepe Claramunt, Paquito García, Rainer Bonhoff, Mario Kempes o Dani Solsona.

El València ja havia jugat en foc la temporada 1982 / 1983, però l’equip llevantí es va salvar en l’última jornada batent a Mestalla el Real Madrid, resultat que també li va prendre el campionat de Lliga al conjunt blanc, que curiosament dirigia Di Stefano, deixant el títol en mans de l’Athletic Club de Bilbao de Javier Clemente.

Tanmateix, tres anys més tard, el club valencianista, de nou amb Di Stefano a la banqueta, no va poder evitar el descens a segona divisió, l’únic de la seva història, encara que malgrat tot la directiva va seguir confiant en el mite argentí, que un any després va tornar el club a la màxima categoria del futbol espanyol.