FOOTBALL VINTAGE

  La temporada 1970 / 1971 es va arribar a l’última jornada del campionat de Lliga amb tres clubs que tenien opcions de guanyar el títol: el València CF, que hi va arribar com a primer classificat; el FC Barcelona i l’Atlético de Madrid. En una època en què no era obligatori que tots els partits es disputessin a la mateixa hora, el València va actuar abans que els seus rivals i va caure contra l’Espanyol a l’antic estadi de Sarrià. Atlético i Barça s’enfrontaven al Vicente Calderón i qui guanyava s’enduia el títol... mentre l’empat donava el campionat als valencians. Doncs madrilenys i catalans van igualar el seu matx i aquest fet va donar la quarta lliga de la seva història al València, que comptava amb el mític Alfredo di Stefano d’entrenador i una de les millors generacions de futbolistes que hagin passat mai per Mestalla, amb homes com Juan Cruz Sol, Jesús Martínez, José Claramunt, Paquito García i Óscar Valdez, El conjunt valencianista va estar molt a prop d’aconseguir e...

  Els Països Baixos havien arribat a dues finals consecutives de la Copa del Món, l’any 1974 a Alemanya Occidental i l’any 1978 a Argentina, però en els dos casos els neerlandesos van caure contra les seleccions amfitriones, a Munic i Buenos Aires respectivament. Després de la retirada dels futbolistes d’aquella extraordinària generació, com van ser els casos de Ruud Krol, Johan Neeskens, Johnny Rep, Rob Rensenbrink o Johan Cruyff, que ja no va estar present al Mundial de 1978, Holanda va entrar en una profunda i llarga crisi, que la va deixar fora de la Copa del Món de 1982, que es va organitzar a Espanya; de l’Eurocopa de 1984, que es va realitzar a França, i del Mundial de 1986, portat a terme a Mèxic. Tanmateix, els Països Baixos donarien aviat la segona gran generació de futbolistes, entre els quals van destacar Jan van Breukelen, Ronald Koeman, Frank Rijkaard, Ruud Gullit i Marco van Basten. A les ordres del veterà Marinus Michels, la selecció neerlandesa es va endur l’Eu...

  Després dels tres títols consecutius de la Copa d’Europa de l’Ajax d’Amsterdam, mitjançant un futbol molt atractiu, brillant i clarament d’atac, van arribar els tres seguits en la mateixa competició del Bayern de Munic, en aquest cas caracteritzats per un enorme ofici, una gran competivitat i una fèrria mentalitat. Malgrat un futbol certament gris i escassament vistós, aquell Bayern, entrenat per Udo Lattek i més tard per Dietmar Crammer, comptava amb una plantilla sensacional, on hi destacaven homes com el porter Sepp Maier, l’aleshores lateral Paul Breitner, només present en la primera de les finals; l’interior Uli Höness i, per sobre de tots, el Kaiser Franz Beckenbauer, segurament el millor defensa de la història, i el golejador Gerd Torpede Müller.   L’any 1974 el Bayern va vèncer en la final l’Atlético de Madrid a l’estadi Heysel de Brussel·les, després de forçar un partit de desempat en l’últim minut de la pròrroga; l’any 1975 es va imposar al Leeds United a l’est...

  De les quatre Lligues consecutives que va guanyar el Dream Team de Johan Cruyff, les tres últimes les va conquistar després d’haver arribat a l’última jornada del torneig en segon lloc de la classificació, quant a les de 1992 i 1993 assolides després de dues derrotes del Real Madrid a Tenerife. La temporada 1991 / 1992, en la qual el Barça va aconseguir la seva primera Copa d’Europa, a l’estadi de Wembley, el Real Madrid, entrenat per Leo Beenhacker, que de manera sorprenent va substituir Radomir Antic, malgrat que aquest tenia l’equip blanc líder, en una acció molt criticada de Ramón Mendoza, va perdre 3 a 2 a l’Heliodoro Rodríguez a pesar d’haver disposat d’un avantatge de 0 a 2. El Barça, que va superar l’Athletic Club al Camp Nou per 2 a 0, es va proclamar campió. La campanya 1992 / 1993, el conjunt madrileny, aleshores entrenat per Benito Floro, va tornar a ensopegar a Santa Cruz de Tenerife, on va perdre per 2 a 0, aprofitant de nou aquella derrota l’equip de Cruyff, qu...

  En la final de la Champions League de l’any 1994, el FC Barcelona va ser humiliat i destrossat per l’AC Milan a l’estadi Olímpic d’Atenes. Aquella terrible derrota, quatre dies més tard del quart títol de Lliga consecutiu, està considerada com la mort del Dream Team. Com no podia ser d’una altra manera, doncs la institució catalana havia transcorregut per la millor època de la seva història, en la qual per exemple s’havia assolit la primera Copa d’Europa, el president Josep Lluís Núñez va seguir donant confiança a l’entrenador Johan Cruyff, però les dues últimes campanyes del tècnic neerlandès van ser força decebedores. Quan encara restaven dues jornades per finalitzar la temporada 1995 / 1996, Núñez va decidir destituir Cruyff, desencadenant-se una terrible polèmica, doncs és possible que el màxim mandatari del club tingués raó al creure que s’havia acabat una etapa, però, sens dubte, el constructor es va equivocar greument quan no va esperar fer el canvi al final de l’exerc...

  Abans de l’any 2004, Grècia només havia participat en un Mundial i en una Eurocopa, respectivament als Estats Units l’any 1994 i a Itàlia l’any 1980, quan l’equip hel·lè va passar pràcticament inadvertit. Per tant, Grècia va arribar a l’Eurocopa de 2004 com a clara comparsa, sobretot si es té en compte que el sorteig la va agrupar amb l’amfitriona Portugal i les potents Espanya i Rússia. No obstant, tot i que amb un futbol molt criticat i discutit, defensiu i força tàctic, el combinat grec es va classificar com a segon de grup, per darrere de Portugal; va eliminar França en quarts de final, va superar Txèquia en semifinals i va vèncer la selecció lusitana en la gran final disputada a l’estadi Da Luz de Lisboa. Otto Rehhagel, un prestigiós tècnic alemany que va ser el gran artífex del sorprenent títol, va comptar amb futbolistes històrics de l’estat mediterrani com el porter Antonios Nikopolidis, el defensa Giourkas Seitaridis, el capità Theodoros Zagorakis, el mitja punta ...

  L’any 1984 el Castilla, filial del Real Madrid, va aconseguir proclamar-se campió de segona divisió A, cinc dels seus joves futbolistes, Manolo Sanchis Jr., Michel González, Rafa Martín Vázquez, Miguel Pardeza i Emilio Butragueño, components de l’anomenada Quinta del Buitre, van ascendir al primer equip madridista i, amb excepció de Pardeza, que va fitxar pel Saragossa, van marcar un època del club blanc. A les ordres dels entrenadors Luis Molowny, Leo Beenhacker i John Toshack aquell Real Madrid va comptar amb altres futbolistes llegendaris com Paco Buyo, Chendo Portland, Antonio Maceda, Miguel Tendillo, Rafa Gordillo, Janko Jankovic, Bernd Schuster, Jorge Valdano, el golejador Hugo Sánchez i els ja veterans José Antonio Camacho, Juanito Gómez i Carlos Santillana. El Real Madrid de la segona meitat de la dècada dels 80, que va oferir un futbol ofensiu, espectacular i molt atractiu, va conquistar cincs Lligues consecutives, igualant el rècord del gran equip blanc de la dècada...