FOOTBALL VINTAGE

  Una de les grans èpoques de l’AC Torino va ser la dels anys 40 del segle XX, quan l’equip piemontès va conquistar cinc Lligues i una Copa, sent el millor club italià de l’època. L’esquadra torinesa tornava en avió des de Lisboa, on havia disputat un partit contra el Benfica, i, quan estava arribant a la capital del Piemont, l’aparell es va estavellar al turó de Superga, perdent la vida tot el quadre tècnic, la plantilla de futbolistes, altres treballadors del club i la tripulació. Entre els representants d’aquell mític Torino hi destacava el seu capità Valentino Mazzola, el fill del qual, Sandro, va ser un dels millors futbolistes europeus de la dècada dels 60, quan va triomfar tant a l’Inter de Milà, amb el qual va guanyar dues Copes d’Europa, com amb l’Squadra Azzurra, amb qui va conquistar una Eurocopa i va ser finalista de la Copa del Món. L’equip de la capital del Piemont ha traçat posteriorment una trajectòria molt irregular, amb períodes àlgids, com l’Scudetto de 197...

  Entre 1956 i 1960, el Real Madrid va assolir les cinc primeres Copes d’Europa de la història, però després va arribar una sequera de cinc anys, fins que el conjunt blanc va conquistar el seu sisè trofeu contra el Partizan de Belgrad, a l‘estadi Heysel de Brussel·les. En una final molt igualada i molt més complicada de l’esperat per als blancs, que dirigia el llegendari Miguel Muñoz, el conjunt serbi es va avançar amb un gol de Velibor Vasovic i Amancio Amaro, aleshores un dels millors davanters del continent europeu, i Fernando Serena van remuntar el partit. Alhora de celebrar el títol, alguns jugadors madridistes, i ara recordo Manolo Sanchis Sr., Pedro de Felipe, Pirri Martínez o Ramón Grosso, es van posar unes perruques emulant alguns grups britànics de pop – rock, com The Beatles, o fins i tot bandes de pop espanyol, com Los Bravos. Tanmateix, aquella Copa d’Europa de 1966 quedaria força aïllada, doncs el Real Madrid hauria d’esperar 32 anys, més de tres dècades, per as...

  La temporada 1975 / 1976 FC Barcelona i SCC Lazio van ser emparellats a la segona ronda de la Copa de la UEFA, concretament els setzens de final. L’eliminatòria es perfilava com a molt igualada i de gran equilibri, però la història finalment va ser molt diferent i per circumstàncies molt poc comuns. Tanmateix, el club romà, que sorprenentment havia guanyat feia gairebé un any i mig el seu primer Scudetto (en té dos al palmarès), malgrat tenir un plantilla molt dividida, va decidir no disputar el primer matx a causa de les últimes penes de mort de la dictadura franquista i que s’havia de portar a terme a l’estadi Olímpic de la capital italiana, i la UEFA va donar com a vencedor el Barça per 0 a 3. En l’encontre de tornada, el Barça va superar un desmotivat Lazio per un contundent 4 a 0. El conjunt blaugrana, llavors entrenat pel neerlandès Marinus Michels, va arribar fins a les semifinals del torneig, eliminatòria en què va ser eliminat pel Liverpool FC, que es proclamaria cam...