UNA TRIPLE CORONA EUROPEA MARCADA PER L’OFICI

 

Després dels tres títols consecutius de la Copa d’Europa de l’Ajax d’Amsterdam, mitjançant un futbol molt atractiu, brillant i clarament d’atac, van arribar els tres seguits en la mateixa competició del Bayern de Munic, en aquest cas caracteritzats per un enorme ofici, una gran competivitat i una fèrria mentalitat.

Malgrat un futbol certament gris i escassament vistós, aquell Bayern, entrenat per Udo Lattek i més tard per Dietmar Crammer, comptava amb una plantilla sensacional, on hi destacaven homes com el porter Sepp Maier, l’aleshores lateral Paul Breitner, només present en la primera de les finals; l’interior Uli Höness i, per sobre de tots, el Kaiser Franz Beckenbauer, segurament el millor defensa de la història, i el golejador Gerd Torpede Müller. 

L’any 1974 el Bayern va vèncer en la final l’Atlético de Madrid a l’estadi Heysel de Brussel·les, després de forçar un partit de desempat en l’últim minut de la pròrroga; l’any 1975 es va imposar al Leeds United a l’estadi del Parc dels Prínceps de París i l’any 1976 va superar el Saint – Etienne a l’estadi Hampden Park de Glasgow.

La retirada dels membres d’aquella extraordinària generació va obrir una important i prolongada crisi internacional del club bavarès, que trigaria 25 anys en conquistar la quarta de les sis corones europees amb les qual compta en l’actualitat, quan l’any 2001 va superar el València a la tanda de penals, a l’estadi San Siro de Milà.