L’ORANJE ACONSEGUEIX PER FI UN TÍTOL

 

Els Països Baixos havien arribat a dues finals consecutives de la Copa del Món, l’any 1974 a Alemanya Occidental i l’any 1978 a Argentina, però en els dos casos els neerlandesos van caure contra les seleccions amfitriones, a Munic i Buenos Aires respectivament.

Després de la retirada dels futbolistes d’aquella extraordinària generació, com van ser els casos de Ruud Krol, Johan Neeskens, Johnny Rep, Rob Rensenbrink o Johan Cruyff, que ja no va estar present al Mundial de 1978, Holanda va entrar en una profunda i llarga crisi, que la va deixar fora de la Copa del Món de 1982, que es va organitzar a Espanya; de l’Eurocopa de 1984, que es va realitzar a França, i del Mundial de 1986, portat a terme a Mèxic.

Tanmateix, els Països Baixos donarien aviat la segona gran generació de futbolistes, entre els quals van destacar Jan van Breukelen, Ronald Koeman, Frank Rijkaard, Ruud Gullit i Marco van Basten. A les ordres del veterà Marinus Michels, la selecció neerlandesa es va endur l’Eurocopa disputada l’any 1988 a Alemanya Occidental, després de superar pels pèls la fase de grups, vèncer l’equip amfitrió en semifinals i derrotar l’antiga Unió Soviètica en la final jugada a l’estadi Olímpic de Munic.

No obstant, dos anys més tard, a la Copa del Món celebrada a Itàlia, el combinat Oranje va ser una de les grans decepcions del certamen, no superant la primera fase del torneig i sense poder guanyar cap matx. Des de llavors, amb una línia més aviat irregular, ha disputat una tercera final mundialista, l’any 2010 a Sud-àfrica, perdent a Johannesburg davant Espanya.