LA FINAL DE LES AMPOLLES

 

Transcorria l’any 1968 i l’estat dels dos grans clubs de la Lliga espanyola, Real Madrid i FC Barcelona, era molt diferent: mentre els blancs havien conquistat cinc campionats de la regularitat consecutius entre 1961 i 1965 i havien assolit només feia dos anys la seva sisena Copa d’Europa, els blaugranes es trobaven en una de les seves pitjors crisis esportives de la història, amb els únics títols, pel que fa a la dècada dels 60, d’una Copa i una Copa de Fires.

Real Madrid i Barça es van classificar per a la final de Copa, llavors anomenada Copa del Generalíssim, i va tenir com a seu el mateix estadi Santiago Bernabéu, fet que encara feia més favorit el conjunt entrenat per Miguel Muñoz. Tanmateix, la esquadra que dirigia Salvador Artigas va donar la sorpresa i va vèncer l’etern rival gràcies a un gol del defensa madridista Fernando Zunzunegui en pròpia porta.

L’àrbitre de l’enfrontament va ser el col·legiat balear Antonio Rigo Sureda, que va tenir una actuació que no va agradar gens a l’afecció blanca, la qual, una vegada finalitzat el matx, va començar a llançar ampolles al terreny de joc, dins el punt que els jugadors barcelonistes no van poder realitzar la volta d’honor amb el trofeu.

Aquell títol va suposar tot un bàlsam per una entitat que estava transitant per una època penosa i que necessitava molta autoestima. Artigas, un tècnic de transició, comptava amb futbolistes com Salvador Sadurní, Joaquim Rifé, Josep Maria Fuster, Jesús Pereda o Carles Rexach.