EL DIA QUE L’OFICI VA SUPERAR LA MÀGIA

 

Espanya va ser l’estat encarregat d’organitzar la Copa del Món de 1982, en la qual, pel que fa a la primera fase de grups del torneig, van destacar per exemple els enormes problemes de la selecció italiana, que va sumar tres decebedors empats contra Polònia, Camerun i Perú i va estar molt a prop de l’eliminació, i el futbol espectacular que va desplegar el combinat brasiler.

Els dos equips s’enfrontaven en la segona fase de grups al desaparegut estadi de Sarrià, en què el guanyador es classificaria per a les semifinals, tenint en compte que l’empat afavoria al conjunt brasiler. Itàlia, dirigida per Enzo Bearzot, comptava amb homes com el veteraníssim Dino Zoff, Gaetano Scirea, Giancarlo Antognoni, Paolo Conti o Paolo Rossi, mentre els sud-americans, entrenats per Telé Santana, disposaven de jugadors d’una qualitat tècnica majestuosa com Junior de Gama, Sócrates Brasileiro, Paulo Falcao, Artur Zico o Eder de Assis.

Rossi, futbolista que a penes havia jugat la temporada anterior a causa d’una sanció i que havia realitzat un fase inicial del torneig horrible, es va convertir en el gran heroi italià en el matx disputat a l’excamp del RCD Espanyol, aconseguint un hat trick i deixant sense efecte les dianes de Sócrates i Falcao.

Itàlia s’adjudicaria el seu tercer títol mundial, després de vèncer en la final de l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid Alemanya Occidental per 3 a 1, i Rossi es convertiria en màxim anotador del torneig i en Pilota d’Or d’aquell any, mentre Brasil, que va tornar a fracassar a les Copes del Món de 1986, a Mèxic, i 1990, a Itàlia, realitzaria un canvi de mentalitat amb l’entrada a la selecció de futbolistes de físic, brega i lluita i assoliria el seu quart títol mundial l’any 1994 als Estats Units.