LA TRAGÈDIA DE HEYSEL

 

Un dimecres de maig de 1985 els afeccionats estaven preparats per presenciar a priori una dels finals més apassionants de la història de la Copa d’Europa, que enfrontava Juventus i Liverpool. Els italians, a les ordres de Giovanni Trapattoni, comptaven amb la millor plantilla de la seva història, on hi destacaven Dino Zoff, Gaetano Scirea, Michel Platini, Zbigniew Boniek o Paolo Rossi, mentre els anglesos, que aleshores entrenava Joe Hagan i disposava de futbolistes com Ray Clemence, Phil Neal, Phil Thompson, Graeme Souness o Kenny Dalglish, havien conquistat quatre vegades el títol en els vuit anys anteriors.

Quan quedava més o menys una hora per al començament de l’encontre, que va tenir com a seu l’estadi Heysel de Brussel·les, seguidors del Liverpool van provocar un monumental allau que va causar la mort de 39 afeccionats del Juventus. Malgrat la gravetat del fet, en una decisió que quasi 40 anys després encara costa de creure, la UEFA va decidir que es disputés el partit.

El Juventus, que havia perdut les finals de 1973, contra l’Ajax, i el 1983, enfront l’Hamburg, va vèncer gràcies a un gol de l’estrella francesa Platini de penal, però la consecució de la primera Copa d’Europa de la Vecchia Signora, evidentment, va passar clarament a un segon pla.

La UEFA va prendre dures sancions després d’aquella tragèdia, però, en una decisió de nou estranya del màxim organisme esportiu continental, no només va deixar el Liverpool fora de les competicions europees (els reds tornarien la temporada 1991 / 1992), sinó que va castigar a la totalitat de clubs anglesos, com per exemple l’Everton, que aquell any havia guanyat la Lliga anglesa i la Recopa.