EL CAS FIGO

 

El portuguès Luis Figo va arribar al FC Barcelona l’any 1995 i molt aviat es va erigir en una de les estrelles de l’equip blaugrana, que aleshores va tenir com a entrenadors Johan Cruyff (concretament l’última de les seves vuit temporades a la banqueta del Camp Nou), Bobby Robson i Louis van Gaal.

L’estiu de 2000, l’extrem lusità va demanar un augment de la seva fitxa i va amenaçar amb una oferta del Real Madrid, que el mateix aspirant a la seva presidència, Florentino Pérez, va certificar. El Barça, com el seu etern rival, es trobava en un procés electoral arran de la dimissió de Josep Lluís Núñez, després de 22 anys al càrrec, i el vicepresident en funcions i favorit per guanyar els comicis, Joan Gaspart, s’hi va negar.

Sembla ser que l’internacional portuguès volia seguir a l’entitat catalana, doncs estava molt adaptat tant al club com a la ciutat de Barcelona, localitat on per exemple havia obert un restaurant de cuina japonesa, però va decidir jugar-se-la perquè Pérez, a priori, tenia molt poques possibilitats de vèncer a les eleccions Lorenzo Sanz, que havia guanyat dues Lligues de Campions els anys 1998 i 2000.

Tanmateix, Florentino va guanyar contra pronòstic les eleccions madridistes i Figo va acabar fitxant pel Real Madrid, sent l’origen d’una gran polèmica amb els seguidors barcelonistes, que el van rebre molt malament en els seus retorns al Camp Nou, sobretot pel que fa al partit de Lliga de la campanya 2001 – 2002.