LA FINAL QUE VA CANVIAR EL FUTBOL ESPANYOL

 

Johan Cruyff, 10 anys després d’haver deixat l’entitat catalana com a futbolista, va arribar l’estiu de 1988 a la banqueta del Camp Nou i, tot i realitzar una campanya una mica irregular, va tenir una primera temporada força correcta amb la consecució de la Recopa. No obstant, durant el segon exercici, l’equip va fer una clara involució i el tècnic neerlandès s’ho jugava tot a la final de la Copa del Rei contra el Real Madrid.

Els blancs eren els inqüestionables favorits del partit, doncs acabaven de guanyar la seva cinquena Lliga consecutiva i el Barça, d’alguna manera, encara es trobava sota els efectes negatius que va causar la desastrosa final de la Copa d’Europa a Sevilla quatre anys abans. A més, en aquella època, els mètodes de Cruyff, que com tots els genis anava per davant de la majoria de persones, eren escassament compresos i bastant discutits.

Inesperadament, el conjunt blaugrana es va mostrar superior al seu rival des de molt aviat, sobretot quan els madrilenys es van quedar amb 10 homes per l’expulsió d’un jove Fernando Hierro. Ja en el segon temps, Guillermo Amor, potser injustament el jugador més infravalorat del Dream Team, va avançar els catalans i, en temps de descompte, Julio Salinas va marcar el 2 a 0 definitiu.

Evidentment, el desenllaç d’aquella final va marcar un radical canvi en el futbol espanyol: per exemple, el club català va assolir quatre Lligues consecutives i la primera Copa d’Europa en la història de la institució, mentre el Real Madrid va entrar en una crisi important, la qual va coincidir amb la decadència dels representants de l’anomenada Quinta del Buitre.