L’ESCÀNDOL DEL MUNDIAL 78

 

En plena dictadura militar encapçalada per Jorge Videla, Argentina va organitzar la Copa del Món de 1978, en què la selecció argentina, dirigida pel recentment traspassat César Menotti, comptava amb una notable generació de futbolistes, on hi destacaven homes com el porter Ubaldo Fillol, el capità Daniel Passarella, Alberto Tarantini Oswaldo Ardiles o el golejador Mario Kempes, aleshores jugador del València. 

La selecció albiceleste només va poder ser segon de grup a la primera fase i durant la segona part del torneig es trobava empatada a punts amb el Brasil, però la Canarinha tenia clarament millor goal average i els amfitrions necessitaven golejar en el darrer encontre Perú, un combinat que fins llavors havia donat una bona imatge al campionat.

Incomprensiblement, Argentina i Brasil no van disputar els seus encontres a la mateixa hora, doncs abans va actuar la Seleçao, que va batre Polònia i obligava els amfitrions a vèncer per quatre gols de diferència la selecció andina. Doncs no per quatre, el grup de Menotti va superar Perú per 6 a 0, en un partit lamentable del porter Ramón Quiroga, un futbolista d’origen... argentí.

Uns dies més tard, en un altre matx polèmic per la direcció de l’àrbitre italià Sergio Gonella, el conjunt sud-americà es va proclamar per primer cop campió mundial a l’estadi Monumental River Plate de Buenos Aires, arran de superar a la pròrroga la selecció dels Països Baixos, que va disputar (i perdre) la seva segona final consecutiva.