FOOTBALL VINTAGE

  Johan Cruyff està considerat el millor futbolista del món pel que fa a la dècada dels 70 del passat segle XX, quan per exemple va conquistar tres Copes d’Europa consecutives amb l’AFC Ajax, li va donar la primera Lliga en 14 anys al FC Barcelona, en una memorable temporada al Camp Nou, i va disputar amb els Països Baixos la final del Mundial de 1974. Després de cinc anys al Barça, on va tenir una línia una mica irregular, en què va compaginar temporades magnifiques amb altres més decebedores, com la que va coincidir amb l’entrenador alemany Hennes Weisweiler, Cruyff va deixar la institució catalana i, com van fer moltes estrelles veteranes d’aquella època, va marxar als Estats Units, concretament als Washington Diplomats. Després de la seva experiència nord-americana, l’estrella neerlandesa va sorprendre tothom i va fitxar per la UE Llevant, llavors club de segona divisió. L’experiència de Cruyff a l’equip granota, que curiosament també porta una indumentària blaugrana, no va ser...

  Només amb 17 anys, Edson Arantes, conegut popularment com a Pelé, va proclamar-se campió del món amb la selecció brasilera l’any 1958 a Suècia, en un certamen en que també van brillar el centrecampista Didí Pereira, que tindria una decebedora experiència al Real Madrid, i Garrincha Dos Santos, un dels millors extrems dribladors de la història. Tanmateix, en una època en què per exemple va assolir dues Copes Libertadores i dues Copes Intercontinentals amb el Santos FC, Pelé va caure lesionat durant el transcursos de les fases de grups de les Cops del Món organitzades a Xile i Anglaterra, respectivament els anys 1962 i 1966. En el primer dels casos, la Seleçao no s’han va ressentir i va conquistar el seu segon títol mundial, entre d’altres raons, pel magnífic torneig realitzat per Garrincha i perquè el substitut d'O Rei, Amarildo Tavares, va efectuar un extraordinari campionat. En el segon del casos, si que es va a trobar a faltar molt l’absència de Pelé, doncs Brasil va quedar eli...

  La primera Copa del Món en què va destacar clarament la selecció francesa va ser a l’organitzada l’any 1958 a Suècia, on el combinat Bleu, que havia decebut 20 anys abans al Mundial en què va ser amfitrió, va acabar en tercera posició amb una generació de futbolistes extraordinaris.  Entre els homes amb què comptava el seleccionador Albert Batteux es trobaven el capità Roger Marché, Raymond Kopa, Roger Piantoni, Jean Vicent o el davanter centre Just Fontaine, que va marcar una espectacular xifra de gols, 13 dianes en sis partits, és a dir, una mitjana de més de dues anotacions per matx, que mai ha pogut ser superada. Aquella brillant França, però, no va poder superar en semifinals la potentíssima Brasil, que acabaria conquistant la seva primera Copa del Món. Tanmateix, el grup de Batteux, que anteriorment s’havia imposat a Paraguai, Iugoslàvia, Escòcia i Irlanda del Nord, va vèncer la vigent campiona Alemanya Occidental en la lluita pel tercer lloc.  Des de la dècada de...

  Brasil havia viscut un autèntic drama l’any 1950, quan va perdre com a amfitrió el partit decisiu de la lligueta final de la Copa del Món contra Uruguai, després que els gols de Juan Schiaffino i Alcides Ghiggia remuntessin  la diana inicial d’Albino Friaça, que donaven el segon títol mundial al combinat celeste. Quatre anys més tard, segurament encara afectada per la dolorosa derrota de Maracaná, la Seleçao va realitzar un pobríssim paper a la Copa del Món de l’any 1954, disputada a la llunyana i freda Suïssa, dos factors més que podrien haver estat obstacles per al combinat brasiler.  Brasil es va presentar quatre anys després a un altre estat llunyà i fred, Suècia, amb un planter, dirigit per Vicente Feola, on hi destacaven futbolistes com Zito Miranda, Didí Pereira, Vavá Neto i dos joveníssims jugadors amb una tècnica excel·lent: els mítics Garrincha Dos Santos, de 18 anys, i Pelé Arantes, qui es convertiria en el millor del món i que aleshores comptava només amb 17...

  Bernard Tapie era un empresari francès d’èxit que es va convertit a finals de la dècada dels 80 del segle XX en propietari de l’Olympique de Marsella (OM), moment en què es va proposar convertir el conjunt de la Provença en el millor equip de França i Europa, per a la qual cosa no va estalviar diners en fitxatges.  L’any 1991 l’OM es va classificar per primer cop per a una final de la Copa d’Europa, però la pressió de ser el favorit no la va poder superar el grup francès, que va caure a l’estadi San Nicola de Bari, als llançaments de penals, contra l’Estrella Roja de Belgrad, que tenia un gran equip poc abans de la divisió de l’antiga Iugoslàvia. No obstant, dos anys més tard, el conjunt gal va tornar a una final del torneig, ja conegut com a Lliga de Campions, i va succeir el contrari de la final de Bari, doncs l’OM, entrenat pel veterà tècnic belga Raymond Goethals, sortia com a víctima davant l’AC Milan de Fabio Capello, però els francesos van vèncer a l’estadi Olímpic de...

  Un dels sobrenoms de l’Atlético de Madrid és el de Pupes i aquest apel·latiu l’està arrastrant des de maig de 1974, quan va caure a la final de la Copa d’Europa, disputada a l’estadi Heysel de Brussel·les, contra el Bayern de Múnic, després que el conjunt bavarès forcés un xoc de desempat de manera inversemblant. Atlético i Bayern, tots dos clubs disputaven per primer cop una final de la Copa d’Europa, van jugar un matx molt igualat a la capital belga i, ja en el temps extraordinari, Luis Aragonés va avançar els espanyols en un magistral tir de falta. Quan l’afecció matalassera estava ja celebrant el títol, el central del Bayern Georg Schwarzenbeck va xutar des de quasi mig camp i va sorprendré el porter Miguel Reina. Dos dies més tard, en una època en què no s’anava directament a la tanda de penals, es va disputar un  encontre de desempat, on va ser preponderant la gran superioritat física que llavors tenien els futbolistes alemanys envers els espanyols, vencent el bavareso...

  La temporada 1976 / 1977, el FC Barcelona anava com un tro i liderava, mitjançant un gran joc, el campionat de Lliga. No obstant, el dia que no s’esperava cap sorpresa ni entrebanc, doncs visitava el Camp Nou el cuer CD Màlaga, enfonsat en la classificació, va sorgir la polèmica. Esteban Vigo, llavors una jove promesa que ja s’havia compromès amb el Barça per a la campanya següent, va avançar els andalusos amb un gol marcat clarament amb la mà i, seguidament, van haver dues accions polèmiques a l’àrea del conjunt visitant. Un enutjat Johan Cruyff, aleshores capità blaugrana, va ser expulsat per l’àrbitre madrileny Ricardo Melero Guaza.  Els dies següents hi va haver una gran polèmica a Barcelona, amb comunicat inclòs de la directiva encapçalada per Agustí Montal, però el cert és que finalment l’estrella neerlandesa, que estava realitzant una extraordinària temporada, va ser sancionat amb tres encontres per insultar el col·legiat, malgrat que llavors Cruyff havia manifestat q...