Entradas

LA TRAGEDIA DEL TORINO

Imagen
  Una de les grans èpoques de l’AC Torino va ser la dels anys 40 del segle XX, quan l’equip piemontès va conquistar cinc Lligues i una Copa, sent el millor club italià de l’època. L’esquadra torinesa tornava en avió des de Lisboa, on havia disputat un partit contra el Benfica, i, quan estava arribant a la capital del Piemont, l’aparell es va estavellar al turó de Superga, perdent la vida tot el quadre tècnic, la plantilla de futbolistes, altres treballadors del club i la tripulació. Entre els representants d’aquell mític Torino hi destacava el seu capità Valentino Mazzola, el fill del qual, Sandro, va ser un dels millors futbolistes europeus de la dècada dels 60, quan va triomfar tant a l’Inter de Milà, amb el qual va guanyar dues Copes d’Europa, com amb l’Squadra Azzurra, amb qui va conquistar una Eurocopa i va ser finalista de la Copa del Món. L’equip de la capital del Piemont ha traçat posteriorment una trajectòria molt irregular, amb períodes àlgids, com l’Scudetto de 197...

LA MÚSICA POP ANGLOSAXONA ARRIBA A L’ESPANYA FRANQUISTA I... AL REAL MADRID

Imagen
  Entre 1956 i 1960, el Real Madrid va assolir les cinc primeres Copes d’Europa de la història, però després va arribar una sequera de cinc anys, fins que el conjunt blanc va conquistar el seu sisè trofeu contra el Partizan de Belgrad, a l‘estadi Heysel de Brussel·les. En una final molt igualada i molt més complicada de l’esperat per als blancs, que dirigia el llegendari Miguel Muñoz, el conjunt serbi es va avançar amb un gol de Velibor Vasovic i Amancio Amaro, aleshores un dels millors davanters del continent europeu, i Fernando Serena van remuntar el partit. Alhora de celebrar el títol, alguns jugadors madridistes, i ara recordo Manolo Sanchis Sr., Pedro de Felipe, Pirri Martínez o Ramón Grosso, es van posar unes perruques emulant alguns grups britànics de pop – rock, com The Beatles, o fins i tot bandes de pop espanyol, com Los Bravos. Tanmateix, aquella Copa d’Europa de 1966 quedaria força aïllada, doncs el Real Madrid hauria d’esperar 32 anys, més de tres dècades, per as...

UNA ELIMINATÒRIA ESTRANYA

Imagen
  La temporada 1975 / 1976 FC Barcelona i SCC Lazio van ser emparellats a la segona ronda de la Copa de la UEFA, concretament els setzens de final. L’eliminatòria es perfilava com a molt igualada i de gran equilibri, però la història finalment va ser molt diferent i per circumstàncies molt poc comuns. Tanmateix, el club romà, que sorprenentment havia guanyat feia gairebé un any i mig el seu primer Scudetto (en té dos al palmarès), malgrat tenir un plantilla molt dividida, va decidir no disputar el primer matx a causa de les últimes penes de mort de la dictadura franquista i que s’havia de portar a terme a l’estadi Olímpic de la capital italiana, i la UEFA va donar com a vencedor el Barça per 0 a 3. En l’encontre de tornada, el Barça va superar un desmotivat Lazio per un contundent 4 a 0. El conjunt blaugrana, llavors entrenat pel neerlandès Marinus Michels, va arribar fins a les semifinals del torneig, eliminatòria en què va ser eliminat pel Liverpool FC, que es proclamaria cam...

UNA BOLA VA DEIXAR FORA DEL MUNDIAL ESPANYA

Imagen
  Espanya, dirigida per Guillermo Eizagirre i amb una gran generació de futbolistes, entre els quals destacaven Antoni Ramallets, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora, Piru Gaínza i Telmo Zarra, va acabar en quarta posició el Mundial de l’any 1950, organitzat pel Brasil, el qual va conquistar Uruguai amb el famós Maracanazo. Quatre anys després la Copa del Món va viatjar a Suïssa i tot feia presagiar que Espanya repartiria participació, en primer lloc, perquè seguia comptant amb un magnífic equip i, en segon lloc, perquè el sorteig la va aparellar amb la llavors dèbil i fluixa selecció de Turquia. Espanya va vèncer com a local per un contundent 4 a 1 i Turquia va guanyar al seu estadi per 1 a 0. Incomprensiblement, la FIFA, malgrat que el triomf espanyol va ser més clar i   rotund, va decidir desempatar i d’una manera tan sorprenent com polèmica, que un nen, amb els ulls tapats, tragués una bola, que va ser la dels otomans. Turquia es va classificar per al seu primer Mundia...

LA COPA D’EUROPA ARRIBA AL PAÍS QUE VA INVENTAR AL FUTBOL

Imagen
  El Manchester United, l’any 1968, dos anys després del títol mundial conquistat per Anglaterra a l’estadi de Wembley, va ser el primer campió anglès de la Copa d’Europa, quan l’esquadra entrenada pel mític Matt Busby es va imposar al bicampió Benfica SL, també a la considerada catedral del futbol mundial. Uns anys abans, l’entitat d’Stamford Bridge va viure una tragèdia quan l’avió que transportava l’equip de Manchester va patir un accident, del qual van poder sobreviure el seu entrenador, el ja citat Busby, i un dels millors futbolistes de la història del club, Bobby Charlton, gran estrella dels campions de 1968, on també hi destacaven el dur Nobby Stiles, l’escocès Dennis Law i el nord-irlandès George Best. Després d’eliminar en semifinals el sis vegades campió Real Madrid, el club d’Old Trafford es va trobar el Benfica de Lisboa a la final, que va tenir com a seu l’antic estadi londinenc de Wembley. Durant el temps reglamentat, el matx va ser molt igualat i va necessitar d...

UN FILIAL ESPECTACULAR

Imagen
  L’any 1980 es va viure un fet insòlit que, a no ser que es tornin a canviar les normes, no tindrà lloc mai més: una final de la Copa del Rei entre el Real Madrid i el seu filial Castilla, encontre que, disputat a l’estadi Santiago Bernabéu, va acabar amb un marcador de 6 a 1 favorable al primer equip blanc. En aquell Castella hi jugaven molts jugadors que van acabar actuant vàries temporades al primer equip. En el grup del filial blanc, dirigit per Juanjo García, hi destacaven Agustín Rodríguez, el capità Javier Castañeda, Ricardo Gallego, Miguel Bernal o Francisco Pineda. Com el Real Madrid, llavors entrenat pel serbi Vujadin Boskov, també havia conquistat el campionat de Lliga, el Castilla va aconseguir una històrica classificació per a la Recopa, competició en què va ser eliminat en primera ronda pel club anglès del West Ham United, que curiosament, en aquella època, malgrat guanyar l’FA Cup, també jugava a segona divisió. Quatre anys després, un altre gran Castilla, el ...

LA RESISTÈNCIA DE GLASGOW

Imagen
  Una de les semifinals de la Copa d’Europa de l’exercici 1973 – 1974 la van disputar l’Atlético de Madrid, amb una de les millors generacions de la seva història, i el Celtic de Glasgow, campió del torneig l’any 1967 i finalista l’any 1970. El matx d’anada es va portar a terme a l’estadi Celtic Park de Glasgow, partit en què l’àrbitre turc Dogan Babacan va expulsar tres futbolistes blanc-i-vermells, Rubén Ayala, Rubén Panadero Díaz i Quique Hernández. Malgrat acabar l’encontre amb només vuit jugadors, l’esquadra entrenada per l’argentí Juan Lorenzo va poder arrancar un valuós empat sense gols. En el duel de tornada no hi va haver cap altre color que el blanc-i-vermell i l’esquadra matalassera va imposar-se al Celtic a l’estadi Vicente Calderón per 3 a 0 i l’Atlético arribava a la seva tercera final europea (havia disputat abans les de dues Recopes, vencent en la primera i perdent en la segona). Tanmateix, el conjunt de Lorenzo va perdre la final, disputada a l’estadi Heysel ...