FOOTBALL VINTAGE

  Actualment, pel que fa a nivell internacional, l’RSC Anderlecht és un club modest, que fa un munt d’anys que no supera una fase de grups de la Champions League, però hi va haver una època en què el popular conjunt de Brussel·les va ser un dels millors equips d’Europa. Aquell històric Anderlecht va disputar tres finals consecutives de la Recopa, l’única entitat que ho va aconseguir, però, com mai va succeir en la història del torneig, no va poder assolir dues edicions seguides, doncs va perdre la segona. El 1976 va vèncer el West Ham United, el 1977 va caure davant l’Hamburg SV i el 1978 va superar l’Àustria de Viena. Aquell Anderlecht, entrenat per Raymond Goethals, comptava amb futbolistes com Hugo Broos, Gilbert van Binst, François van der Elst o les seus dos homes més destacats, els neerlandesos Arjen Haan i Rob Rensenbrink, tots dos finalistes amb la seva selecció, a les Copes del Món disputades el 1974 a Alemanya i el 1978 a l’Argentina. Cinc anys més tard de la segona...

  Tot i assolir un campionat de Lliga poc abans de començar la Guerra Civil, el Real Betis, un dels clubs més populars de l’estat espanyol, va ser una entitat molt irregular, de les anomenades ascensor, doncs alternava constantment la primera i la segona divisions, Tanmateix, l’any 1977, va aconseguir un dels grans èxits de la seva història, quan va guanyar la Copa del Rei, la primera Copa amb aquesta denominació, superant contra pronòstic l’Athletic Club de Bilbao, que feia poques setmanes havia caigut també a la final de la Copa de la UEFA enfront el Juventus FC. Aquell Betis era entrenat per un ex preparador de l’Athletic Club, Rafael Iriondo, i comptava amb futbolistes històrics del Benito Villamarín, i també del futbol espanyol en general, com José Ramón Esnaola, Antonio Biosca, Sebastián Alabanda, Julio Cardeñosa, Juan Antonio García Soriano i Alfredo Megido. Posteriorment, el Betis ha continuat transitant per una línia amb constants alts i baixos, però el club andalús ...

  El Girona FC està afrontant actualment la seva sisena temporada a primera divisió, la quarta de manera consecutiva, i ara fa dos anys va assolir una històrica classificació per a la Lliga de Campions, però el primer club de la província gironina que va estar a punt de jugar a la màxima categoria va ser la UE Figueres. La campanya 1991 / 1992, de la mà del tècnic argentí Jorge d’Alessandro, mític ex porter de la UD Salamanca i futur entrenador del Real Betis, el club de la capital de l’Alt Empordà va arribar a jugar la promoció per ascendir a la màxima categoria del futbol espanyol, però el Cadis CF, un equip llavors especialitzat en salvacions miraculoses, va guanyar l’eliminatòria. Aquella decepció i el fet que d’Alessandro va abandonar la ciutat natal de Salvador Dalí, van enfonsar anímicament l’entitat catalana, que la temporada següent, amb Àngel Pichi Alonso a la banqueta, va descendir a segona divisió B i, malgrat la construcció d’un nou estadi, a Vilatenim, va seguir b...

  Segurament un dels equips més llegendaris de la història del RCD Espanyol va ser el de la dècada dels 70 del segle XX, quan va tenir entrenadors com el recentment desaparegut José Santamaría (foto) o futbolistes com Borja Cabezas, Jesús Glaría, Dani Solsona, José María García o Juan María Amiano. L’Espanyol havia descendit dues vegades a segona divisió durant la dècada dels 60, però va tenir un decenni dels 70 extraordinari, sobretot quant a la temporada 1972 – 1973, quan va lluitar amb el campió Atlético de Madrid i el FC Barcelona, al qual va batre al Camp Nou, fins l’última jornada al campionat de Lliga, El club català va completar una notable dècada dels anys 70, en què per exemple va disputar en dues ocasions la Copa de la UEFA, però va anar perdent efectius importants, com va ser el cas de Solsona, que va fitxar pel València CF, tot i que igualment van arribar futbolistes molt importants com Javier Urruti i Rafa Marañón, respectivament de la Real Sociedad i el Real Madr...

  Carles Rexach va ser un futbolista barceloní que va ascendir al primer equip del FC Barcelona a finals de la dècada dels 60, s’hi va mantenir la totalitat dels anys 70 i es va retirar a inicis del decenni dels 80. Al Camp Nou va reunir grans defensors, però també un número important de detractors. L’extrem català comptava amb una depurada tècnica i era un gran especialista en els llançaments de faltes i penals, però també es tractava d’un futbolista poc esforçat i això treia de polleguera a part de la graderia del Camp Nou. Seva és la cèlebre frase “córrer és de covards”. A Rexach no li va tocar viure com a futbolista una bona època al Camp Nou, doncs només va assolir una Lliga, l’històric campionat de 1974 amb Johan Cruyff; tres Copes i una Copa de Fires, però va formar una davantera inoblidable amb Marcial Pina, el ja citat Cruyff, Juan Manuel Asensi i Hugo Cholo Sotil. El jugador català, que va ser internacional i va jugar el Mundial d’Argentina l’any 1978, es va retirar...

  Tot i que mai va poder disputar una final de la Copa d’Europa, l’anomenada Quinta del Buitre, formada per Manolo Sanchis Jr,. Michel González, Rafa Martín Vázquez, Miguel Pardeza i Emilio Butragueño, va marcar una era en el Real Madrid, guanyant per exemple cinc campionats de Lliga consecutius. Tanmateix, aquells joves futbolistes, que havien acabat campions de segona divisió A amb el Castilla, es van ajuntar amb altres extraordinaris jugadors, com Paco Buyo, Chendo Portland, Miguel Tendillo, Antonio Maceda, Ricardo Gallego, Rafa Gordillo, Janko Jankovic, Bernd Schuster, Jorge Valdano, Hugo Sánchez o els ja veterans José Antonio Camacho, Juanito Gómez i Carlos Santillana. Aquell Real Madrid, que va tenir com a entrenadors Luis Molowny, Leo Beenhacker i John Toshack, a part de guanyar, mitjançant un gran futbol, cinc campionats de Lliga seguits, igualant la marca del conjunt blanc als anys 60, va obtenir també una Copa del Rei, amb el doblet de l’any 1988, i una Supercopa d’Es...

  Quan portava uns dos anys i mig com a president del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez va fitxar el jove centrecampista alemany Bernd Schuster, que precedia del FC Colònia i havia estat la gran sensació de l’Eurocopa de l’any 1980, disputada a Itàlia i en la qual Alemanya Occidental es va proclamar campiona. Els inicis del migcampista alemany al Camp Nou van ser extraordinaris, però també es va observar aviat que es tractava d’un futbolista polèmic, estrany i capritxós. El jugador va ser bàsic per guanyar títols com dues Copes del Rei, una Copa de la Lliga i una Supercopa d’Espanya, però per exemple es va enfrontar al seu compatriota Udo Lattek, llavors entrenador. Després d’una greu lesió, arran d’una entrada d’Andoni Goikoetxea a San Mamés, es va poder observar el millor Schuster, almenys el més decisiu, sent un home clau en la primera Lliga de Núñez, la conquistada l’any 1985 amb el tècnic anglès Terry Venables d’entrenador. Aquella campanya del centrecampista alemany, pel que fa...