EL GRAN BLOC IUGOSLAU ABANS DE LA DESAPARICIÓ DE L’ESTAT

 

L’any 1991, quan l’Estrella Roja de Belgrad es va proclamar campió de la Copa d’Europa, l’antiga Iugoslàvia ja s’havia començat a desmembrar, doncs la petita regió septentrional d’Eslovènia havia assolit la seva independència, però, malgrat que a la veïna Croàcia s’havia proclamat la sobirania i iniciat una guerra contra Sèrbia, la històrica entitat blanc-i-vermella mantenia futbolistes de diferents nacionalitats balcàniques.

L’entrenador serbi Ljubomir Petrovic, que després tindria una fugaç experiència amb el RCD Espanyol, disposava de jugadors com el romanès d’origen serbi Miograd Belobedici, campió d’Europa amb l’Steaua de Bucarest cinc anys abans; el croat Robert Prosinecki, el montenegrí Dejan Savicevic, potser l’estrella d’aquell bloc; el macedoni Darko Pancev o els serbis Vladimir Petrovic  i Sinisa Mihajlovic, un portentós llançador de faltes.

L’equip de Belgrad es va situar en la final de la Lliga de Campions, que va tenir com a seu l’estadi San Nicola de Bari, i sortia com a clara víctima davant l’Olympique de Marsella, un conjunt fet a cop de talonari pel polèmic empresari Bernard Tapie i que per exemple tenia a les seves files qui era la figura dels serbis uns anys abans, Dragan Stojkovic. Tanmateix, l’Estrella Roja es va fer amb el trofeu després de superar els francesos a la tanda de penals.

Després del conflicte d’Eslovènia, van arribar les guerres de Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, que va tenir un caràcter extremadament cruent, i Kosovo; Iugoslàvia es va acabar dividint en els estats de Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Montenegro i Kosovo i molts d’aquells brillants integrants de la plantilla de l’Estrella Roja van marxar de Belgrad, fitxant Belobedici pel València, Prosinecki pel Real Madrid (després també jugaria al Barça i l’Oviedo), Savicevic pel Milan i Mihajlovic i Stankovic pel Lazio.