UN EQUIP QUASI INVENCIBLE

 

Brasil s’havia proclamat campiona del món l’any 1958, a Suècia, i l’any 1962, a Xile, però va fracassar rotundament al certamen celebrat a Anglaterra l’any 1966, on per exemple Pelé Arantes es va lesionar, com ja havia succeït quatre anys abans en terres xilenes, i alguns bicampions van arribar al campionat ja força veterans.

A la Copa del Món de Mèxic, l’any 1970, només romanien a la Canarinha el gran Pelé i Mário Zagallo, aquest últim llavors en la funció de seleccionador. En el conjunt sud-americà, a part d’O Rei, destacaven els quatre homes que acompanyaven Pelé al davant: Jairzinho Ventura, que va marcar en la totalitat de partits d’aquell Mundial; Gérson de Oliveira, Tostao Gonçalves i Roberto Rivelino.

Brasil va realitzar un campionat espectacular i, després d’eliminar la bicampiona Uruguai en semifinals, en la final disputada a l’estadi Azteca de Ciutat de Mèxic es va imposar calarament per 4 a 1 a una gran Itàlia, vigent campiona d’Europa i que segurament va notar el cansament del duríssim partit que va haver d’afrontar davant Alemanya Occidental en la penúltima ronda. Pelé va obrir el marcador, Boninsegna va igualar i Gérson, Jairzinho i Carlos Alberto van signar les altres anotacions de la seleçao.

Seguidament, però, la tricampiona Brasil entraria en una profunda crisi a causa de la retirada de Pelé, però també pel fet que el futbol va fer un significatiu canvi perquè conceptes com la força física o el múscul en el centre del camp van ser determinants i la Canarinha no va realitzar el necessari reset fins l’any 1994, quan va assolir el seu quart títol.