L’ESCÀNDOL GURUCETA

 

L’any 1968, el FC Barcelona li va guanyar al Real Madrid la final de Copa a l’estadi Santiago Bernabéu, amb un gol de Zunzunegui en pròpia porta. Va ser un triomf inesperat, doncs, a més de disputar-se el matx al coliseu blanc, els madrilenys feia dos anys que havien assolit la seva sisena Copa d’Europa i els catalans es trobaven en una època molt fosca. El públic que va assistir a la final va quedar molt enutjat per l’arbitratge del col·legiat balear Antoni Rigo Sureda i va llançar ampolles al terreny de joc mentre els jugadors blaugranes celebraven el títol.

Dos anys més tard, els dos grans del futbol espanyol es van trobar de nou, aquell cop a les semifinals del torneig. En el partit d’anada, disputat al Bernabéu, els madridistes van vèncer per 2 a 0, deixant l’eliminatòria molt complicada per al Barça. No obstant, en l’encontre de tornada portat a terme al Camp Nou, el conjunt blaugrana es va avançar al marcador i va donar emoció a l’enfrontament, però seguidament l’àrbitre basc José Emilio Guruceta Muro va assenyalar un penal a Manuel Velázquez, quan el centrecampista blanc es trobava uns dos metres fora de l’àrea. L’acció, que va significar l’empat del Real Madrid, va provocar l’expulsió del central barcelonista Eladio Silvestre, la invasió del terreny de joc i la suspensió del Matx.

La societat catalana va decidir recusar el col·legiat guipuscoà, que mai més tornaria a dirigir un encontre oficial al club blaugrana, i, arrel de l’afer, el polèmic president del Comitè d’Àrbitres, José Plaza, va decidir dimitir, tot i que tornaria al cap d’uns anys i seria durant molt de temps el màxim mandatari de l’organisme.

Guruceta va morir l’any 1987 arran d’un accident de circulació, havent estat considerat, tot i que va ser protagonista d’altres polèmiques i recusacions, un dels millors àrbitres del futbol espanyol de les dècades dels 70 i 80, sent internacional durant un munt d’anys, tot i que mai va ser seleccionat per a una Eurocopa o un Mundial.