UN GRAN EQUIP QUE ES VA QUEDAR SENSE LA GLÒRIA DELS TÍTOLS


 






L’any 1977, l’Sporting de Gijón, fins llavors els clàssic club ascensor, va pujar a primera divisió i es va convertir la campanya següent en la gran sorpresa del campionat de Lliga, aconseguint la seva primera classificació europea, concretament per a la Copa de la UEFA.

La temporada 1978 / 1979, el conjunt asturià va lluitar pel campionat de Lliga pràcticament fins el final del torneig, però finalment l’experiència del Real Madrid va ser clau perquè els blancs guanyessin el seu tercer títol consecutiu. Més tard, el club de Gijón disputaria dues finals consecutives de la Copa del Rey, perdent el 1981 contra el FC Barcelona i l’any 1982 davant el mateix Madrid. Per tant, aquell històric equip, que va participar vàries vegades en competicions continentals, es va quedar sense la glòria dels títols.

L’entitat asturiana, que va tenir com a entrenadors Vicente Miera i José Manuel Díaz Novoa, dos tècnics amb fama de tristos, va comptar amb grans i històrics futbolistes com Jesús Castro, Ricardo Rezza, Antonio Maceda, Joaquín Alonso, Manolo Mesa, Enrique Morán, Enzo Ferrero i el gran i mític Enrique Castro Quini, que va tornar a Gijón després de la seva experiència al Barça, amb qui va ser el gran heroi en la final copera de 1981, el mateix any en què va ser segrestat.

Si bé és cert que el club asturià ha transcorregut per altres èpoques extraordinàries, com la que va tenir lloc a la dècada dels 90, i que pel Molinón han actuat jugadors com Juan Carlos Ablanedo, Abelardo Fernández, Luis Enrique Martínez o Javier Manjarín, el club blanc-i-vermell va entrar posteriorment en una dinàmica molt irregular, amb freqüents descensos a segona divisió, categoria en la que actualment milita.


Comentarios

Entradas populares de este blog

LA TRIPLE CORONA DE BOB PAISLEY

UN XÒFER PER A ENRIC LLAUDET