LA MARXA DE MARADONA DEL BARÇA

 

Diego Maradona va fitxar pel FC Barcelona l’estiu de l’any 1983 i, tot i que va protagonitzar jugades i gols espectaculars, i va guanyar una Copa del Rei, una Copa de la Lliga i una Supercopa d’Espanya, es va tractar d’una experiència amb varis factors negatius, com el fet de no poder assolir la Lliga ni cap torneig europeu, l’hepatitis de la primera temporada, la greu lesió de la segona campanya, les addiccions que ja van fer acte de presència o el seu enfrontament al president Josep Lluís Núñez.

Després de la penosa i vergonyosa final de la Copa del Rei de l’any 1984, disputada a l’estadi Santiago Bernabéu de Madrid entre Athletic Club de Bilbao i Barça, que va finalitzar amb triomf del conjunt biscaí i que va acabar amb una tangana descomunal, en la qual l’argentí en va ser un dels tristos protagonistes, el futbolista sud-americà va decidir deixar el Camp Nou, com també va fer el seu compatriota César Menotti, i va acceptar l’oferta de l’SSC Nàpols.

Després d’abandonar la Ciutat Comtal, Maradona va transitar per la millor època de la seva història, guanyant dues Lligues, una Copa i una Copa de la UEFA amb el conjunt italià, fins llavors un club modest que mai havia assolit un Scudetto, i, amb unes actuacions extraordinàries, va conquistar el títol mundial amb Argentina a la Copa del Món organitzada per Mèxic l’any 1986.

Tanmateix, Diego entraria en una espiral de polèmiques pels seus positius en els controls anti-dopatge, el més recordat el que va tenir lloc l’any 1994 durant el Mundial dels Estats Units, en què el futbolista va ser expulsat del campionat. En aquella decadent etapa, Maradona va jugar amb diferents equips, entre ells el Sevilla FC a començaments del decenni dels 90 i, després de retirar-se, va tenir una discreta experiència com a entrenador.