EL PODER LLATÍ A LA COPA D’EUROPA


 






En les primeres 11 edicions de la Copa d’Europa, de la temporada 1955  / 1956 a la 1965 / 1966, tots els campions va ser llatins (Real Madrid, 6; Benfica SL, 2, Inter Milà, 2 i AC Milan, 1) i també van tenir aquesta condició 9 finalistes (Stade Reims, Real Madrid i Benfica SL, 2, Fiorentina AC, AC Milan i FC Barcelona, 1). Els únics clubs no llatins en disputar la final van ser Eintracht Frankfurt i Partizan Belgrad.

En aquella època van destacar futbolistes llegendaris com Ferenc Puskas, Alfredo di Stefano (foto), Paco Gento i Amancio Amaro (Real Madrid); António Simoes, Mário Coluna i Eusébio sa Silva (Benfica); Giancinto Facchetti, Sandro Mazzola i Luís Suárez (Inter) o Cesare Maldini, Giovanni Trapattoni i Gianni Rivera (AC Milan), així com entrenador com Miguel Muñoz (Real Madrid), Bela Guttmann (Benfica), Helenio Herrera (Inter) i Nereo Rocco (AC Milan).

Sorprenentment, el primer club no llatí en guanyar el trofeu va ser l’entitat escocesa del Celtic de Glasgow, que l’any 1967 va imposar-se al bicampió Inter a l’estadi Nacional de Lisboa. Un any més tard, a l’estadi de Wembley, el Manchester United de Matt Busby, Bobby Charlton i Geroge Best es va convertir en el primer equip anglès en conquistar la Copa d’Europa, al vèncer el Benfica.

Actualment, el recompte de títols de clubs de l’Europa llatina és el següent: Real Madrid, 15; AC Milan, 7, FC Barcelona, 5; Inter Milà, 3; Benfica SL, FC Porto i Juventus FC, 2, i París Saint Germain, l’actual campió del torneig, 1. Per tant, un total de 37 campionats adjudicats.


Comentarios

Entradas populares de este blog

LA TRIPLE CORONA DE BOB PAISLEY

UN XÒFER PER A ENRIC LLAUDET