EL PODER LLATÍ A LA COPA D’EUROPA
En
les primeres 11 edicions de la Copa d’Europa, de la temporada 1955 / 1956 a la 1965 / 1966, tots els campions va
ser llatins (Real Madrid, 6; Benfica SL, 2, Inter Milà, 2 i AC Milan, 1) i també
van tenir aquesta condició 9 finalistes (Stade Reims, Real Madrid i Benfica SL,
2, Fiorentina AC, AC Milan i FC Barcelona, 1). Els únics clubs no llatins en
disputar la final van ser Eintracht Frankfurt i Partizan Belgrad.
En
aquella època van destacar futbolistes llegendaris com Ferenc Puskas, Alfredo
di Stefano (foto), Paco Gento i Amancio Amaro (Real Madrid); António Simoes,
Mário Coluna i Eusébio sa Silva (Benfica); Giancinto Facchetti, Sandro Mazzola
i Luís Suárez (Inter) o Cesare Maldini, Giovanni Trapattoni i Gianni Rivera (AC
Milan), així com entrenador com Miguel Muñoz (Real Madrid), Bela Guttmann
(Benfica), Helenio Herrera (Inter) i Nereo Rocco (AC Milan).
Sorprenentment,
el primer club no llatí en guanyar el trofeu va ser l’entitat escocesa del
Celtic de Glasgow, que l’any 1967 va imposar-se al bicampió Inter a l’estadi
Nacional de Lisboa. Un any més tard, a l’estadi de Wembley, el Manchester
United de Matt Busby, Bobby Charlton i Geroge Best es va convertir en el primer
equip anglès en conquistar la Copa d’Europa, al vèncer el Benfica.
Actualment,
el recompte de títols de clubs de l’Europa llatina és el següent: Real Madrid,
15; AC Milan, 7, FC Barcelona, 5; Inter Milà, 3; Benfica SL, FC Porto i
Juventus FC, 2, i París Saint Germain, l’actual campió del torneig, 1. Per
tant, un total de 37 campionats adjudicats.
Comentarios
Publicar un comentario