ELS NEERLANDESOS ENVAEIXEN EL CAMP NOU

 

Louis van Gaal va triomfar espectacularment com a entrenador de l’AFC Ajax, club amb el qual va conquistar quatre Lligues, en una de les quals va acabar imbatut; una Copa i quatre Copes Johan Cruyff, la Supercopa neerlandesa; una Supercopa d’Europa, una Copa Intercontinental i una Lliga de Campions, la quarta Copa d’Europa de l’entitat ajacied i torneig en el qual va disputar una altra final.

Quan l’any 1997 Van Gaal va convertir-se en entrenador del FC Barcelona, de manera progressiva va anar fitxant molts dels jugadors de l’entitat d’Amsterdam, com van ser els casos de Michael Reiziger, Winston Bogarde, Frank de Boer, Ronald de Boer, Marc Overmars, el finlandès Jari Litmanen i Patrick Kluivert, sense oblidar l’arribada d’altres futbolistes neerlandesos com Ruud Hesp, provinent del Roda JC, i Phillip Cocu (foto) i Bolo Zenden, procedents del PSV Eindhoven.

No va ser la primera etapa de Van Gaal dolenta pel que fa als títols, més aviat força positiva, doncs el Barça va conquistar dues Lligues, una Copa del Rei i una Supercopa d’Europa, aconseguint el primer doblet Lliga / Copa des de 1959, però els continuats fracassos a la Champions League, l’agre tarannà del tècnic neerlandès i el terrible entorn, aleshores liderat per un jove Joan Laporta, van portar un aire dens i quasi irrespirable.

Alguns d’aquells futbolistes van donar un molt bon rendiment al Camp Nou, com van ser les casos de Hesp, quant a una sorprenent primera gran campanya al club català; Kluivert i molt especialment Cocu, però altres casos van ser bastant decebedors, com en són exemple Bogarde, Litmanen, Zenden o els bessons De Boer. Finalment, Josep Lluís Núñez, després de 22 anys de presidència, va dimitir i Van Gaal va seguir els seus passos, tot i que tornaria poc després en el convuls període de mandat de Joan Gaspart.