L’OCÀS DE L’ASTRE

 

Indiscutiblement, l’argentí Diego Maradona ha estat un dels millors futbolistes de la història, és possible que el segon per darrere del seu compatriota Leo Messi i per davant d’autèntiques estrelles com Pelé Arantes, Johan Cruyff, Ronaldo Nazário da Lima, Zinedine Zidane, Ronaldinho de Assis o Cristiano Ronaldo.

Diego Maradona havia tingut una convulsa experiència al FC Barcelona, club en el qual va romandre dos anys, emmalaltint d’una hepatitis la primera temporada i caient greument lesionat la segona campanya, després d’una duríssima entrada d’Andoni Goikoetxea. Enemistat amb el president Josep Lluís Núñez, va deixar el Camp Nou després de la tristíssima final de la Copa del Rei de l’any 1984.

Maradona posteriorment va fitxar per l’SSC Nàpols, fins aleshores una entitat de segona fila del futbol italià, i va aconseguir amb el club de la Campània dues Lligues, una Copa i una Copa de la UEFA, en una època que, amb unes actuacions memorables, li van donar la segona Copa del Món, celebrada a Mèxic, a Argentina, llavors dirigida per Carlos Bilardo.

Quatre anys més tard, Bilardo i Maradona van tornar a portar l’albiceleste a la final del Mundial d’Itàlia, però aquell cop, a diferència de 1986, va ser superada per Alemanya, fins que va arribar la Copa del Món de 1994, als Estats Units, on Diego va ser expulsat del certamen arran de donar positiu en un control antidopatge, en una època en que ja havia entrat en una llarga i profunda decadència.