EL GOL DE ZARRA

 

El Mundial de Brasil, celebrat l’any 1950, va ser especial perquè el torneig tornava després de 12 anys aturat a causa de la II Guerra Mundial. No és estrany que quatre seleccions d’estats que es van mostrar al marge del conflicte, com eren els casos d’Uruguai, Brasil, Suècia i Espanya, fossin les millors del campionat.

Espanya es va classificar per a la seva segona Copa del Món (havia participat 16 anys abans al Mundial d’Itàlia) i va arribar amb una excel·lent generació de futbolistes, entre els quals destacaven, sota la direcció de Guillermo Eizaguirre, Antoni Ramallets, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora, Piru Gaínza i Telmo Zarra.

Espanya va guanyar la totalitat d’encontres de la fase de grups, davant els Estats Units, Xile i Anglaterra. Contra aquesta última, que debutava en una Copa del Món, el combinat espanyol va aconseguir un històric triomf, d’aquests que perduren amb el pas de les dècades, gràcies a un solitari gol de Zarra, cantat apassionadament a la ràdio per Matías Prats Sr.

L’equip dirigit per Eizaguirre va disputar la lligueta final i, malgrat començar Espanya amb un meritori empat davant la futura campiona, l’esquadra uruguaiana, va perdre enfront Suècia i va ser arrasada pels amfitrions.