Entradas

UN SORDMUT EXPULSAT PER PROTESTAR

Imagen
  Si bé és cert que no m’agrada imaginar ni comentar que els àrbitres han afavorit històricament el Real Madrid, he de reconèixer que moltes vegades s’han viscut episodis molt polèmics que conviden a creure-hi, sobretot en els llargs anys de la dictadura franquista a l’estat espanyol. Quan ja feia uns anys que havia traspassat Francisco Franco, es va viure un afer tan   pintoresc com polèmic, en una eliminatòria que el conjunt blanc i el club croat del Rijeka, llavors representant de l’antiga Iugoslàvia, van protagonitzar en l’edició de la Copa de la UEFA de la temporada 1983 / 1984. El Rijeka havia guanyat en el matx d’anada per 3 a 1 i, pel que fa a la tornada disputada al Santiago Bernabéu, els jugadors que dirigia des de la banqueta el mític Amancio Amaro eren incapaços de remuntar, fins que l’àrbitre va expulsar el davanter visitant Damir Desnica, que era sordmut, per... protestar. Els blancs van acabar superant amb molta polèmica l’eliminatòria al vèncer per 3 a 0 ...

ELS PROBLEMES DELS CLUBS FRANCESOS AMB LA COPA D’EUROPA / LLIGA DE CAMPIONS

Imagen
  França, pel que fa a les competicions de clubs, només compta amb dos títols continentals, la Copa d’Europa que va assolir l’any 1993 un polèmic Olympique de Marsella (el mateix any hi va tenir lloc l’escàndol Valenciennes) i la Recopa que va obtenir el París Saint – Germain l’any 1996. Els representants del futbol francès han disputat sis finals de l’antiga Copa d’Europa o de l’actual Champions League, dues l’Stade de Reims, els anys 1956, la primera edició del torneig, i 1958; una l’AS Saint Etienne, l’any 1976; dues l’Olympique de Marsella, els anys 1991 i 1993, l’única que va finalitzar amb triomf gal; una l’AS Mònaco, l’any 2004, i una el París Saint – Germain, l’any 2020, el campionat del covid. El gran Reims dels 50 (foto), que va arribar a tenir a les seves files mites com Raymond Kopa o Just Fontaine, va sucumbir dues vegades contra el gran pentacampió Real Madrid d’Alfredo di Stefano; el magnífic Saint Etienne dels 70 va caure davant el Bayern de Munic de Franz Becke...

UNA ENTRADA SALVATGE

Imagen
  La temporada 1982 / 1983, la mateixa d’entrenador d’Udo Lattek en què es va perdre de manera increïble el campionat de Lliga, el centrecampista alemany Bernd Schuster va caure greument lesionat a l’estadi de San Mamés arran d’una dura entrada del central basc Andoni Goikoetxea. En els primers compassos de la campanya 1983 / 1984, Diego Maradona, que estava jugant la seva segona temporada al FC Barcelona, va patir una gravíssima lesió després d’una nova entrada, en aquest cas qualificaria de salvatge, de Goikoetxea, aquell cop en matx que Barça i Athletic Club van disputar a l’estadi Camp Nou. Jo estava present aquell vespre al Camp Nou i la falta del defensa basc, que va ser expulsat, va ser esgarrifosa. A més, la jugada va tenir lloc en el camp barcelonista, en una acció de l’estrella argentina que no oferia cap perill. Maradona va estar uns quatre mesos apartat dels terrenys de joc, fet que segurament va poder ser decisiu en el fet que els catalans perdessin una nova Lliga,...

EL GOLÀS DE NAYIM

Imagen
  El Real Saragossa, club que porta molts anys enfonsat a segona divisió, va tenir, sense desmerèixer el seu rendiment els anys 70 i 80, i fins i tot la primera dècada de l’actual segle, dues grans èpoques: el decenni dels 60, amb mites com Marcelino Martínez i Carlos Lapetra, i la dècada dels 90. En l’última dècada dels passat segle XX, un joveníssim Víctor Fernández es va fer càrrec de l’entitat aragonesa, en una època en què van destacar futbolistes com Xavi Aguado, Mohamed Nayim, Gustavo Poyet, Miguel Pardeza o Raúl Esnáider. Aquell grup es va caracteritzar per practicar un futbol vistós, de qualitat i força ofensiu. En tres anys, l’equip de Fernández va jugar dues finals consecutives de la Copa del Rei, perdent la primera contra el Real Madrid i conquistant la segona davant el RC Celta, i va assolir el seu major èxit internacional (havia guanyat una Copa de Fires als 60) amb la consecució de la Recopa, en la qual va superar en la final, disputada a París, el vigent campió ...

LA PITJOR NIT DE LA QUINTA DEL BUITRE

Imagen
  El Real Madrid de la Quinta del Buitre va fer història durant el segon lustre dels anys 80 del passat segle, quan va conquistar cinc Lligues, totes consecutives; una Copa del Rei, una Supercopa d’Espanya i dues Copes de la UEFA, a més amb un futbol extraordinari, però sempre se li va resistir la Copa d’Europa, de la qual ni tan sols va disputar-ne la final. Bayern de Munic, PSV Eindhoven, AC Milan, en dues ocasions, i finalment Spartak de Moscou van eliminar els blancs d’Europa des de la campanya 1986 / 1987 fins a la temporada 1990 / 1991. La sorpresa més gran, tenint en compte que davant l’Spartak rus l’equip espanyol ja es trobava en decadència, va ser l’eliminació contra el PSV en les semifinals l’any 1988. Tanmateix, la pitjor nit va tenir lloc un any més tard, també a les semifinals, contra el gran Milan d’Arrigo Sacchi: després de l’encontre d’anada, disputat al Santiago Bernabéu, en què els dos equips van igualar a un gol, el bloc que aleshores dirigia el neerlandès L...

URRUTI T’ESTIMO

Imagen
  Quan amb un Johan Cruyff excepcional el FC Barcelona va conquistar el campionat de Lliga l’any 1974, després de 14 anys de sequera, molts seguidors del club esperaven que els títols es succeirien amb més continuïtat, però haurien d’esperar 11 anys més per celebrar un altre torneig. Ni els més optimistes del Camp Nou podien esperar que la campanya 1984 / 1985 finalitzés amb el títol de Lliga blaugrana, doncs l’estiu de 1984 els argentins César Menotti i Diego Maradona van abandonar la societat catalana i, per substituir-los, van arribar respectivament un desconegut entrenador anglès, Terry Venables, i un modest davanter escocès, Steve Archibald. Tanmateix, el Barça, amb un sensacional Bernd Schuster i un extraordinari rendiment d’altres futbolistes com Francisco Javier Urruti, José Ramon Alexanko o Víctor Muñoz, va realitzar un campionat fantàstic, en el qual va ocupar el lloc de líder des de la primera jornada, en què va vèncer el Real Madrid al Santiago Bernabéu per 0 a 3, fins ...

EL CAS FIGO

Imagen
  El portuguès Luis Figo va arribar al FC Barcelona l’any 1995 i molt aviat es va erigir en una de les estrelles de l’equip blaugrana, que aleshores va tenir com a entrenadors Johan Cruyff (concretament l’última de les seves vuit temporades a la banqueta del Camp Nou), Bobby Robson i Louis van Gaal. L’estiu de 2000, l’extrem lusità va demanar un augment de la seva fitxa i va amenaçar amb una oferta del Real Madrid, que el mateix aspirant a la seva presidència, Florentino Pérez, va certificar. El Barça, com el seu etern rival, es trobava en un procés electoral arran de la dimissió de Josep Lluís Núñez, després de 22 anys al càrrec, i el vicepresident en funcions i favorit per guanyar els comicis, Joan Gaspart, s’hi va negar. Sembla ser que l’internacional portuguès volia seguir a l’entitat catalana, doncs estava molt adaptat tant al club com a la ciutat de Barcelona, localitat on per exemple havia obert un restaurant de cuina japonesa, però va decidir jugar-se-la perquè Pérez, a pri...