Entradas

EL CAS SCHUSTER

Imagen
  Quan només tenia 20 anys i després de ser una de les estrelles de l’Eurocopa de l’any 1980, quan es va proclamar campió amb la selecció alemanya, Bernd Schuster va fitxar pel FC Barcelona i va iniciar una llarga trajectòria de vuit anys al Camp Nou, plena d’alts i baixos, grans partits i diferents escàndols. No oblidaré mai el debut del centrecampista alemany al Camp Nou, en un matx contra l’Atlético de Madrid: Schuster va disputar un immens partit i de seguida es va mostrar com un excel·lent director de joc, passador a llarga distància i llançador de faltes, però també aviat es poder apreciar un tarannà bastant difícil i particular. Després de completar una brillant temporada 1984 / 1985, com a gran estrella de l’equip, dirigit per l’anglès Terry Venables, que va conquistar la Lliga 11 anys després, van començar una sèrie de problemes que van agreujar-se a la trista final de la Copa d’Europa disputada l’any 1986 a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla, en què el Barça va caure...

EL MAG HH

Imagen
  Una de les grans èpoques per les quals va transitar el FC Barcelona abans de l’arribada com a entrenador de Johan Cruyff va tenir lloc a finals de la dècada dels 50 del segle XX, poc després de l’equip de les Cinc Copes que va entrenar l’hongarès Ferdinand Daucik: la primera etapa com a tècnic al Camp Nou de l’argentí Helenio Herrera, conegut com a el mag i HH. Amb Herrera, que va comptar amb futbolistes tan emblemàtics de la història de la societat catalana com Antoni Ramallets, el capità Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora i el mític Laszlo Kubala, el Barça va assolir dos campionats de Lliga i un torneig de Copa, aconseguint el doblet la campanya 1958 / 1959. Tanmateix, en plena campanya 1960 / 1961, la mateixa de la primera final de la Copa d’Europa del club blaugrana, el tècnic argentí va marxar a l’Inter de Milà, poc després va fitxar un jove Luis Suárez, aleshores estrella al Camp Nou, i va conquistar a la capital llombarda, per exemple, dues Copes d’Europa....

EL DESASTRE ITALIÀ

Imagen
  Itàlia té un brillant palmarès mundialista, amb la consecució de quatre títols, conquistats els anys 1934, 1938, 1982 i 2006, però en una línia bastant irregular també ha viscut importants decepcions, com el fet de no classificar-se per a les dues últimes Copes del Món i, de manera molt especial, la seva experiència al certamen organitzat per Anglaterra l’any 1966. Itàlia havia quedat fora l’any 1962 del Mundial de Xile i, quatre anys més tard, es va classificar per a la Copa del Món d’Anglaterra, en un període en què l’Squadra Azzurra, entrenada per Edmondo Fabbri, comptava amb grans futbolistes com Enrico Albertossi, Tarcisio Burgnich, Giancinto Facchetti, Sandro Mazzola i Gianni Rivera. Durant la fase de grups, Itàlia va quedar enquadrada en un grup amb la Unió Soviètica, Xile i Corea del Nord, selecció que debutava en una Copa del Món i que tot feia presagiar que la seva experiència seria testimonial, però els asiàtics van derrotar el conjunt de Fabbri i l’Squadra Azzurra...

EL GOL DE ZARRA

Imagen
  El Mundial de Brasil, celebrat l’any 1950, va ser especial perquè el torneig tornava després de 12 anys aturat a causa de la II Guerra Mundial. No és estrany que quatre seleccions d’estats que es van mostrar al marge del conflicte, com eren els casos d’Uruguai, Brasil, Suècia i Espanya, fossin les millors del campionat. Espanya es va classificar per a la seva segona Copa del Món (havia participat 16 anys abans al Mundial d’Itàlia) i va arribar amb una excel·lent generació de futbolistes, entre els quals destacaven, sota la direcció de Guillermo Eizaguirre, Antoni Ramallets, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora, Piru Gaínza i Telmo Zarra. Espanya va guanyar la totalitat d’encontres de la fase de grups, davant els Estats Units, Xile i Anglaterra. Contra aquesta última, que debutava en una Copa del Món, el combinat espanyol va aconseguir un històric triomf, d’aquests que perduren amb el pas de les dècades, gràcies a un solitari gol de Zarra, cantat apassionadament a la ràdio per Ma...

L’ENFRONTAMENT ENTRE LES DUES ALEMANYES

Imagen
  Després de la II Guerra Mundial, la gran perdedora del conflicte bèl·lic, Alemanya, va ser dividida en quatre parts, la soviètica, la nord-americana, la britànica i la francesa, fins que les tres últimes es van unir i es van originar la República Federal Alemanya i la República Democràtica Alemanya. Quan la llavors Alemanya Occidental va organitzar la Copa del Món de 1974, Alemanya Oriental va aconseguir per primer cop classificar-se per a una fase final d’un Mundial i el sorteig va unir les dues seleccions en un mateix grup, el qual van compartir amb els combinats de Xile i la també debutant Austràlia. Sorprenentment, en el matx entre les dues Alemanyes, els orientals van aconseguir la victòria gràcies a un solitari gol de Jürgen Sparwasser i va assolir la classificació com a líder de grup, mentre els amfitrions ho van fer com a segons classificats. Tanmateix, la República Federal es va acabar enduent el títol i la República Democràtica va quedar eliminada en la segona fase ...

ELS NEERLANDESOS ENVAEIXEN EL CAMP NOU

Imagen
  Louis van Gaal va triomfar espectacularment com a entrenador de l’AFC Ajax, club amb el qual va conquistar quatre Lligues, en una de les quals va acabar imbatut; una Copa i quatre Copes Johan Cruyff, la Supercopa neerlandesa; una Supercopa d’Europa, una Copa Intercontinental i una Lliga de Campions, la quarta Copa d’Europa de l’entitat ajacied i torneig en el qual va disputar una altra final. Quan l’any 1997 Van Gaal va convertir-se en entrenador del FC Barcelona, de manera progressiva va anar fitxant molts dels jugadors de l’entitat d’Amsterdam, com van ser els casos de Michael Reiziger, Winston Bogarde, Frank de Boer, Ronald de Boer, Marc Overmars, el finlandès Jari Litmanen i Patrick Kluivert, sense oblidar l’arribada d’altres futbolistes neerlandesos com Ruud Hesp, provinent del Roda JC, i Phillip Cocu (foto) i Bolo Zenden, procedents del PSV Eindhoven. No va ser la primera etapa de Van Gaal dolenta pel que fa als títols, més aviat força positiva, doncs el Barça va conquistar...

L’ESTRANYA AMENAÇA DE MOBUTU

Imagen
  Mobutu Sese Seko es va fer amb el poder al Zaire després d’un cop d’estat que va derrocar Patrice Lumumba, heroi de la independència. Des de llavors, i fins a la dècada dels 90, quan va ser derrotat en un altre cop perpetrat per Laurent Kabila, va dominar amb mà de ferro l’extensíssim estat de l’Àfrica central. Mobutu, que va instaurar una fèrria dictadura al país i va situar la corrupció a l’ordre del dia, va organitzar a la capital de l’estat, Kinshasa, l’històric combat pel campionat del món dels pesos pesats entre Mohamad Ali i George Foreman, en una època en què la selecció nacional va aconseguir la classificació per al Mundial de 1974, organitzat a Alemanya Occidental. Pocs dies abans de començar la Copa del Món, es va rebre la notícia que els futbolistes del Zaire, selecció debutant en un Mundial, serien afusellats en cas que l’equip no es proclamés campió del món, fet que afortunadament no va succeir malgrat que el combinat africà va perdre els tres encontres disputat...