Entradas

EL DESCENS D’UN HISTÒRIC

Imagen
  El València CF és el cinquè club de l’estat espanyol amb un palmarès més brillant, després de Real Madrid, FC Barcelona, Atlético Madrid i Athletic Club Bilbao, amb sis Lligues, vuit Copes, una Supercopa d’Espanya, una Recopa, dues Copes de Fires, una Copa de la UEFA, una Copa Intertoto i una Supercopa d’Europa, a més d’haver disputat dues finals de la Lliga de Campions. Durant els anys 70 i principis dels 80, possiblement el València, que llavors va obtenir una Lliga, una Copa del Rei, una Recopa i una Supercopa d’Europa, va transcórrer per la millor època de la seva història, quan van passar pel llavors anomenat estadi Luis Casanova entrenadors com el mític Alfredo Di Stefano o futbolistes com Juan Cruz Sol, Pepe Claramunt, Paquito García, Rainer Bonhoff, Mario Kempes o Dani Solsona. El València ja havia jugat en foc la temporada 1982 / 1983, però l’equip llevantí es va salvar en l’última jornada batent a Mestalla el Real Madrid, resultat que també li va prendre el campiona...

EL CAS DI STEFANO

Imagen
  Durant el primer lustre de la dècada dels 50 del segle XX, el FC Barcelona, l’equip de les Cinc Copes amb Ferdinand Daucik d’entrenador, comptava amb una de les millors plantilles de la seva història, amb jugadors com Antoni Ramallets, el capità Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora o la gran estrella Laszlo Kubala. Va ser en aquell període quan el Barça va arribar a un acord amb el club colombià del Millonarios de Bogotà, on l’astre argentí es trobava cedit, per fitxar Alfredo di Stefano, però el Real Madrid, fins llavors un club secundari, va pactar amb l’entitat propietària del futbolista, el River Plate de Buenos Aires, la seva contractació. Les autoritats espanyoles van decidir que l’anomenada Saeta Rubia jugués una temporada en cada equip, una decisió molt absurda, a la qual cosa la institució catalana es va negar i, per tant, no va poder reunir dues estrelles com Kubala i Di Stefano, Aquest fet canviaria la història del futbol espanyol. El Real Madrid, com ...

LA CIUTAT QUE PORTA EL NOM DEL CLUB

Imagen
  Josep Lluís Núñez és l’home que més temps ha ocupat la presidència del FC Barcelona, concretament 22 anys, i la seva llarga trajectòria al Camp Nou va tenir clarobscurs i, sense cap mena de dubte, va ser el protagonista d’un gran número d’anècdotes. Durant la seva prolongada presidència, el Barça va conquistar set Lligues, sis Copes, sis Supercopes d’Espanya, dues Copes de la Lliga, la primera Copa d’Europa en la història de l’entitat catalana i una Supercopa d’Europa i va tenir com a entrenadors Lucien Muller, Joaquim Rifé, Helenio Herrera, Laszlo Kubala, Udo Lattek, César Menotti, Terry Venables, Luis Aragonés, Johan Cruyff, Bobby Robson i Louis van Gaal. Crec que va ser ja durant la polèmica època d’entrenador de Van Gaal quan el Barça va aconseguir un títol i va portar a terme les tradicionals visites a la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Núñez, una vegada a l’interior de la Casa Gran, va comentar, davant un estupefacte alcalde Joan Clos, que visitave...

EL PRESIDENT MÉS POLÈMIC

Imagen
  Després del llarg mandat de Vicente Calderón i del pas del peculiar metge Alfonso Cabeza, Jesús Gil es va convertir en president de l’Atlético de Madrid. Gil, nascut a la localitat soriana de Burgo de Osma, era un polèmic empresari que havia estat a la presó per l’esfondrament del complex turístic de los Ángeles de San Rafael. De seguida que va ser proclamat president, Gil va iniciar les polèmiques que el perseguirien durant tota la seva vida, i no només pel que fa a la seva etapa esportiva, i en aquella època els blancs preferits van ser el Real Madrid, especialment quan el seu president era Ramón Mendoza, i l’estament arbitral. Gil va tenir un   munt d’entrenadors, entre els quals van destacar el primer de tots, César Menotti, a més José María Maguregui o Javier Clemente, però només li van donar estabilitat el llegendari Luis Aragonés, que va guanyar una Copa del Rei (el tècnic interí Iselín Santos Ovejero li havia atorgat una altra) i sobretot Radomir Antic, que va as...

ELS PENALS ATURATS PER THEO CUSTERS

Imagen
  A principis del decenni dels 80 del segle XX, el RCD Espanyol era entrenat pel tècnic basc José María Maguregui, que havia triomfat al Racing de Santander i més tard dirigiria clubs com l’Atlético de Madrid, el RC Celta o el Real Múrcia. L’entitat catalana va decidir llavors fitxar un porter i es va fixar en el belga Theo Custers, suplent del mític Jean – Marie Pfaff a la selecció de Bèlgica. Tanmateix, el club blanc-i-blau abans li volia efectuar una prova al meta caracteritzat per un monumental bigoti. Una de les proves va consistir en llançaments de penals, moment en què una persona molt interessada en el fitxatge del porter belga es va situar darrera Maguregui i anava comunicant a Custers per quin cantó anirien el tirs, per la qual cosa els va aturar tots i el tècnic basc en va quedar meravellat. Custers va tenir un rendiment, podríem dir, simplement acceptable i seria substituït a l’antic estadi de Sarrià per l’arquer camerunès Tommy N’Kono, que, en aquest si, oferiria...

ENTRENAR PER LES TARDES

Imagen
  Com era, és i segurament serà l’habitual, els clubs de futbol professionals realitzen el seus entrenaments al matí i així ho feia el FC Barcelona... fins que van arribar a l’entitat catalana els argentins Diego Maradona i, alguns mesos més tard, César Menotti. El tècnic campió mundial l’any 1978 va decidir situar les sessions a la tarda, argumentant que la majoria de partits es disputaven a les 17 hores, però a ningú se li va escapar que segurament la veritable raó era perquè Maradona pogués descansar els matins després der les seves festes nocturnes. L’etapa al Barça de Menotti i Maradona va ser de clarobscurs: d’una banda el club català va aconseguir una Copa del Rei, una Copa de la Lliga i una Supercopa d’Espanya, els dos primers títols guanyats en finals davant el Real Madrid, però el conjunt blaugrana va ser incapaç d’assolir la Lliga o de brillar a Europa. Maradona, enfrontat al president Josep Lluís Núñez, va abandonar l’entitat catalana després de la trista i polèmi...

LA GRAN NIT DE CHARLY

Imagen
  Arran de conquistar el campionat de Lliga l’any 1974, després de 14 anys de sequera, el FC Barcelona va tornar a la Copa d’Europa, l’últim partit de la qual havia estat la dolorosa derrota en la final de Berna l’any 1961 davant el Benfica.   En primera ronda, la de setzens de final, el Barça va superar sense problemes el modest conjunt austríac del Vöst Linz, però en vuitens de final l’equip entrenat per Marinus Michels va ser emparellat amb el potent Feyenoord de Rotterdam, que la campanya anterior li havia guanyat a l’AFC Ajax la Lliga neerlandesa i s’havia proclamat campió de la Copa de la UEFA, quatre anys més tard de conquistar la Copa d’Europa. En el matx d’anada, neerlandesos i catalans van igualar sense gols a l’estadi De Kuyp de Rotterdam i en el xoc de tornada, disputat al Camp Nou, el grup de Michels va vèncer 3 a 0 amb un hat trick de Carles Rexach (foto), que va aprofitar tres assistències de Johan Cruyff i va viure una de les seves millors jornades al club ...