Entradas

A PUNT DE GUANYAR LA LLIGA

Imagen
  Segurament un dels equips més llegendaris de la història del RCD Espanyol va ser el de la dècada dels 70 del segle XX, quan va tenir entrenadors com el recentment desaparegut José Santamaría (foto) o futbolistes com Borja Cabezas, Jesús Glaría, Dani Solsona, José María García o Juan María Amiano. L’Espanyol havia descendit dues vegades a segona divisió durant la dècada dels 60, però va tenir un decenni dels 70 extraordinari, sobretot quant a la temporada 1972 – 1973, quan va lluitar amb el campió Atlético de Madrid i el FC Barcelona, al qual va batre al Camp Nou, fins l’última jornada al campionat de Lliga, El club català va completar una notable dècada dels anys 70, en què per exemple va disputar en dues ocasions la Copa de la UEFA, però va anar perdent efectius importants, com va ser el cas de Solsona, que va fitxar pel València CF, tot i que igualment van arribar futbolistes molt importants com Javier Urruti i Rafa Marañón, respectivament de la Real Sociedad i el Real Madr...

UN FUTBOLISTA QUE POROCAVA GRANS FÍLIES I GRANS FÒBIES

Imagen
  Carles Rexach va ser un futbolista barceloní que va ascendir al primer equip del FC Barcelona a finals de la dècada dels 60, s’hi va mantenir la totalitat dels anys 70 i es va retirar a inicis del decenni dels 80. Al Camp Nou va reunir grans defensors, però també un número important de detractors. L’extrem català comptava amb una depurada tècnica i era un gran especialista en els llançaments de faltes i penals, però també es tractava d’un futbolista poc esforçat i això treia de polleguera a part de la graderia del Camp Nou. Seva és la cèlebre frase “córrer és de covards”. A Rexach no li va tocar viure com a futbolista una bona època al Camp Nou, doncs només va assolir una Lliga, l’històric campionat de 1974 amb Johan Cruyff; tres Copes i una Copa de Fires, però va formar una davantera inoblidable amb Marcial Pina, el ja citat Cruyff, Juan Manuel Asensi i Hugo Cholo Sotil. El jugador català, que va ser internacional i va jugar el Mundial d’Argentina l’any 1978, es va retirar...

LA DECADÈNCIA D’UNA GRAN GENERACIÓ

Imagen
  Tot i que mai va poder disputar una final de la Copa d’Europa, l’anomenada Quinta del Buitre, formada per Manolo Sanchis Jr,. Michel González, Rafa Martín Vázquez, Miguel Pardeza i Emilio Butragueño, va marcar una era en el Real Madrid, guanyant per exemple cinc campionats de Lliga consecutius. Tanmateix, aquells joves futbolistes, que havien acabat campions de segona divisió A amb el Castilla, es van ajuntar amb altres extraordinaris jugadors, com Paco Buyo, Chendo Portland, Miguel Tendillo, Antonio Maceda, Ricardo Gallego, Rafa Gordillo, Janko Jankovic, Bernd Schuster, Jorge Valdano, Hugo Sánchez o els ja veterans José Antonio Camacho, Juanito Gómez i Carlos Santillana. Aquell Real Madrid, que va tenir com a entrenadors Luis Molowny, Leo Beenhacker i John Toshack, a part de guanyar, mitjançant un gran futbol, cinc campionats de Lliga seguits, igualant la marca del conjunt blanc als anys 60, va obtenir també una Copa del Rei, amb el doblet de l’any 1988, i una Supercopa d’Es...

NÚÑEZ CONTRA SCHUSTER

Imagen
  Quan portava uns dos anys i mig com a president del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez va fitxar el jove centrecampista alemany Bernd Schuster, que precedia del FC Colònia i havia estat la gran sensació de l’Eurocopa de l’any 1980, disputada a Itàlia i en la qual Alemanya Occidental es va proclamar campiona. Els inicis del migcampista alemany al Camp Nou van ser extraordinaris, però també es va observar aviat que es tractava d’un futbolista polèmic, estrany i capritxós. El jugador va ser bàsic per guanyar títols com dues Copes del Rei, una Copa de la Lliga i una Supercopa d’Espanya, però per exemple es va enfrontar al seu compatriota Udo Lattek, llavors entrenador. Després d’una greu lesió, arran d’una entrada d’Andoni Goikoetxea a San Mamés, es va poder observar el millor Schuster, almenys el més decisiu, sent un home clau en la primera Lliga de Núñez, la conquistada l’any 1985 amb el tècnic anglès Terry Venables d’entrenador. Aquella campanya del centrecampista alemany, pel que fa...

EL DESCENS D’UN HISTÒRIC

Imagen
  El València CF és el cinquè club de l’estat espanyol amb un palmarès més brillant, després de Real Madrid, FC Barcelona, Atlético Madrid i Athletic Club Bilbao, amb sis Lligues, vuit Copes, una Supercopa d’Espanya, una Recopa, dues Copes de Fires, una Copa de la UEFA, una Copa Intertoto i una Supercopa d’Europa, a més d’haver disputat dues finals de la Lliga de Campions. Durant els anys 70 i principis dels 80, possiblement el València, que llavors va obtenir una Lliga, una Copa del Rei, una Recopa i una Supercopa d’Europa, va transcórrer per la millor època de la seva història, quan van passar pel llavors anomenat estadi Luis Casanova entrenadors com el mític Alfredo Di Stefano o futbolistes com Juan Cruz Sol, Pepe Claramunt, Paquito García, Rainer Bonhoff, Mario Kempes o Dani Solsona. El València ja havia jugat en foc la temporada 1982 / 1983, però l’equip llevantí es va salvar en l’última jornada batent a Mestalla el Real Madrid, resultat que també li va prendre el campiona...

EL CAS DI STEFANO

Imagen
  Durant el primer lustre de la dècada dels 50 del segle XX, el FC Barcelona, l’equip de les Cinc Copes amb Ferdinand Daucik d’entrenador, comptava amb una de les millors plantilles de la seva història, amb jugadors com Antoni Ramallets, el capità Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora o la gran estrella Laszlo Kubala. Va ser en aquell període quan el Barça va arribar a un acord amb el club colombià del Millonarios de Bogotà, on l’astre argentí es trobava cedit, per fitxar Alfredo di Stefano, però el Real Madrid, fins llavors un club secundari, va pactar amb l’entitat propietària del futbolista, el River Plate de Buenos Aires, la seva contractació. Les autoritats espanyoles van decidir que l’anomenada Saeta Rubia jugués una temporada en cada equip, una decisió molt absurda, a la qual cosa la institució catalana es va negar i, per tant, no va poder reunir dues estrelles com Kubala i Di Stefano, Aquest fet canviaria la història del futbol espanyol. El Real Madrid, com ...

LA CIUTAT QUE PORTA EL NOM DEL CLUB

Imagen
  Josep Lluís Núñez és l’home que més temps ha ocupat la presidència del FC Barcelona, concretament 22 anys, i la seva llarga trajectòria al Camp Nou va tenir clarobscurs i, sense cap mena de dubte, va ser el protagonista d’un gran número d’anècdotes. Durant la seva prolongada presidència, el Barça va conquistar set Lligues, sis Copes, sis Supercopes d’Espanya, dues Copes de la Lliga, la primera Copa d’Europa en la història de l’entitat catalana i una Supercopa d’Europa i va tenir com a entrenadors Lucien Muller, Joaquim Rifé, Helenio Herrera, Laszlo Kubala, Udo Lattek, César Menotti, Terry Venables, Luis Aragonés, Johan Cruyff, Bobby Robson i Louis van Gaal. Crec que va ser ja durant la polèmica època d’entrenador de Van Gaal quan el Barça va aconseguir un títol i va portar a terme les tradicionals visites a la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Núñez, una vegada a l’interior de la Casa Gran, va comentar, davant un estupefacte alcalde Joan Clos, que visitave...