FOOTBALL VINTAGE

  Després de no superar la fase de grups de les Copes del Món de Xile 1962 i Anglaterra 1966, malgrat arribar-hi a aquesta última com a campiona d’Europa, Espanya va quedar eliminada a les fases prèvies dels Mundials dels anys 1970, amb Mèxic d’amfitriona, i 1974, organitzat per Alemanya Occidental Després d’un històric triomf contra Iugoslàvia, en la revenja de la fase preliminar d’Alemanya 1974, a l’estadi Estrella Roja de Belgrad, també conegut com a Petit Maracaná, Espanya va tornar a una Copa del Món, a Argentina l’any 1978, i des de llavors ja no ha faltat a cap cita del torneig. No obstant, el rendiment al Mundial d’Argentina va ser molt decebedor: l’equip espanyol va començar perdent davant el rival teòricament més feble, Àustria; va empatar amb Brasil, en un matx que per sempre ha passat a la història per un clamorós error de Julio Cardeñosa, i finalment va aconseguir una estèril victòria contra Suècia. El combinat espanyol, dirigit pel mític Lazlo Kubala, va comptar...

  Durant les últimes dècades ens hem acostumat a veure seleccions africanes en Mundials, concretament, per ordre alfabètic,   Algèria, Angola, Camerun, Cap Verd, Congo / Zaire, Costa d’Ivori, Egipte, Ghana, Kenya, Marroc, Nigèria, Senegal, Sudàfrica i Tunísia. Tanmateix, les coses no va ser fàcils per al futbol africà durant els inicis de la Copa del Món, doncs, fins l’any 1970, en la primera Copa del Món organitzada a Mèxic, no hi va haver representació del continent, arribada d’una fase prèvia (Egipte havia participat com a convidada a Itàlia 1934) concretament de la selecció marroquina (foto), que no va poder superar la fase de grups. Zaire, l’actual República Democràtica del Congo, a Alemanya 1974, i, malgrat donar molt bones imatges, Tunísia a Argentina 1978 i Algèria i el Camerun a Espanya 1982 no van poder superar tampoc la fase de grups, cosa que si van aconseguit el Marroc a Mèxic 1986, el Camerun a Itàlia 1990 o Nigèria als Estats Units 1994. El Marroc va assol...

  El mític Johan Cruyff, en els seus vuit anys d’entrenador del FC Barcelona, a més dels molts títols que va conquistar, com quatre Lligues consecutives o la primera Copa d’Europa en la història de la institució catalana, així com la pràctica d’un gran futbol, es va caracteritzar per ser un preparador molt exigent amb els seus futbolistes. Van tenir cert impacte alguns enfrontaments amb jugadors dels equips que va entrenar, com Frank Rijkaard amb l’AFC Ajax (més tard van ser molt amics i Cruyff va recomanar a Joan Laporta que el contractés com a preparador), o Andoni Zubizarreta, Micheel Laudrup i Hristo Stoitxkoval Barça, que van provocar les marxes de tots tres del Camp Nou. L’estiu de 1993. Cruyff va fitxar el davanter brasiler Romário de Souza, procedent del PSV Eindhoven, i, tot i que el Dream Team va perdre equilibri i homes com Laudrup i Stoitxkov van baixar el seu rendiment, l’atacant de Rio de Janeiro va realitzar una campanya extraordinària, va marcar gols espectacula...

  Vujadin Boskov va ser un entrenador serbi que va dirigir el Real Madrid, entre finals de la dècada dels 70 i començaments del decenni dels 80 del segle XX i sempre es va caracteritzar per parlar molt, entrar en polèmiques i deixar anar anècdotes, fet bastant habitual en aquella època, doncs també destacaven en aquesta faceta tècnics com Helenio Herrera, Brian Clough o Javier Clemente. Boskov, que prèviament havia entrenat la selecció de l’antiga Iugoslàvia, l’ADO l’Haia, el Feyenoord Rotterdam i el Real Saragossa, al Santiago Bernabéu va assolir tres Lligues, totes elles consecutives, i una Copa del Rei, amb el doblet de 1980, quan la final de Copa la van disputar els blancs contra el seu filial Castilla. També va arribar a una final de la Copa d’Europa, però els espanyols van caure a París davant el Liverpool FC, en el que és l’ultima final del principal torneig continental que han perdut els madrilenys. Arran de la seva sortida del Bernabéu, l’entrenador serbi va dirigir l’...

  Durant molts anys Romania va viure la cruenta dictadura de Gheoghe Ceaucescu, en una època en què, pel contrari, l’esport del país va experimentar una gran era, sent l’exemple més clar el de la gimnasta Nadia Comaneci, que va ser la gran estrella dels Jocs Olímpics de l’any 1976, organitzats a Mont-real. El futbol, però, no va tenir tant d’èxit i eren comptades les vegades que la selecció de Romania es classificava per a Eurocopes i Mundials o que algun club fes quelcom important en competicions europees, però tot va canviar la campanya 1985 / 1986, quan l’Steaua de Bucarest es va proclamar campió de la Copa d’Europa després de superar en la final, disputada a l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla, el gran favorit FC Barcelona. El títol aconseguit a Sevilla no va ser cap casualitat, doncs el conjunt romanès va tornar dos anys més tard a una final de la Copa d’Europa, la primera que es va disputar a l’estadi Camp Nou de Barcelona, tot i que llavors el club de Bucarest va ser der...

  L’any 1992, en què el FC Barcelona va conquistar a l'estadi londinenc de Wembley la seva primera Copa d’Europa amb Hristo Stoitxkov com una de les seves estrelles, tot feia presagiar que la Pilota d’Or s’atorgaria al davanter búlgar, però la situació va canviar amb el començament de la temporada següent. Durant les primeres setmanes de la campanya 1992 – 1993, l’atacant neerlandès Marco van Basten, jugador de l’AC Milan, va realitzar un extraordinari inici d’exercici i li va acabar arrabassant el guardó al davanter del Barça, que no obstant, malgrat la decepció, va seguir lluitant per aconseguir el trofeu. Dos anys més tard, curiosament després d’una temporada en què el Barça havia perdut la final de la Lliga de Campions a l’estadi Olímpic d’Atenes contra el Milan (Van Basten no la va jugar per lesió), però en la qual el Barça va conquistar la seva quarta Lliga consecutiva i Bulgària va arribar a les semifinals del Mundial dels Estats Units, en què Stoitxkov va compartit trof...

  Vàries esquadres de l’antiga Europa comunista, per ordre cronològic Dinamo de Zagreb, Ferencvaros SK, Slovan de Bratislava, Dinamo de Kiiv (en dues ocasions), Steaua de Bucarest (foto) l’Estrella Roja de Belgrad van conquistar títols continentals, Tant el Ferencvaros hongarès com l’Slovan eslovac van donar sendes sorpreses superant respectivament els favorits Juventus FC, a la Copa de Fires, i el FC Barcelona, a la Recopa amb seu a Basilea, en la segona final internacional perduda pels catalans a Suïssa al decenni dels anys 60 del segle XX, doncs set anys abans havia perdut en la final de la Copa d’Europa a Berna davant el Benfica SL D’altra banda, el club de Zagreb va vèncer el Leeds United a la final de la Copa de Fires. Segons alguns experts, el Dinamo de Kiiv dels 70 i 80 va ser un dels equips que millor futbol va mostrar en aquella època, però als ucraïnesos sempre se’ls va resistir la Copa d’Europa, Tanmateix, el club que tants anys va dirigir Valeri Lobanovski  va con...

  Actualment, pel que fa a nivell internacional, l’RSC Anderlecht és un club modest, que fa un munt d’anys que no supera una fase de grups de la Champions League, però hi va haver una època en què el popular conjunt de Brussel·les va ser un dels millors equips d’Europa. Aquell històric Anderlecht va disputar tres finals consecutives de la Recopa, l’única entitat que ho va aconseguir, però, com mai va succeir en la història del torneig, no va poder assolir dues edicions seguides, doncs va perdre la segona. El 1976 va vèncer el West Ham United, el 1977 va caure davant l’Hamburg SV i el 1978 va superar l’Àustria de Viena. Aquell Anderlecht, entrenat per Raymond Goethals, comptava amb futbolistes com Hugo Broos, Gilbert van Binst, François van der Elst o les seus dos homes més destacats, els neerlandesos Arjen Haan i Rob Rensenbrink, tots dos finalistes amb la seva selecció, a les Copes del Món disputades el 1974 a Alemanya i el 1978 a l’Argentina. Cinc anys més tard de la segona...

  Tot i assolir un campionat de Lliga poc abans de començar la Guerra Civil, el Real Betis, un dels clubs més populars de l’estat espanyol, va ser una entitat molt irregular, de les anomenades ascensor, doncs alternava constantment la primera i la segona divisions, Tanmateix, l’any 1977, va aconseguir un dels grans èxits de la seva història, quan va guanyar la Copa del Rei, la primera Copa amb aquesta denominació, superant contra pronòstic l’Athletic Club de Bilbao, que feia poques setmanes havia caigut també a la final de la Copa de la UEFA enfront el Juventus FC. Aquell Betis era entrenat per un ex preparador de l’Athletic Club, Rafael Iriondo, i comptava amb futbolistes històrics del Benito Villamarín, i també del futbol espanyol en general, com José Ramón Esnaola, Antonio Biosca, Sebastián Alabanda, Julio Cardeñosa, Juan Antonio García Soriano i Alfredo Megido. Posteriorment, el Betis ha continuat transitant per una línia amb constants alts i baixos, però el club andalús ...

  El Girona FC està afrontant actualment la seva sisena temporada a primera divisió, la quarta de manera consecutiva, i ara fa dos anys va assolir una històrica classificació per a la Lliga de Campions, però el primer club de la província gironina que va estar a punt de jugar a la màxima categoria va ser la UE Figueres. La campanya 1991 / 1992, de la mà del tècnic argentí Jorge d’Alessandro, mític ex porter de la UD Salamanca i futur entrenador del Real Betis, el club de la capital de l’Alt Empordà va arribar a jugar la promoció per ascendir a la màxima categoria del futbol espanyol, però el Cadis CF, un equip llavors especialitzat en salvacions miraculoses, va guanyar l’eliminatòria. Aquella decepció i el fet que d’Alessandro va abandonar la ciutat natal de Salvador Dalí, van enfonsar anímicament l’entitat catalana, que la temporada següent, amb Àngel Pichi Alonso a la banqueta, va descendir a segona divisió B i, malgrat la construcció d’un nou estadi, a Vilatenim, va seguir b...

  Segurament un dels equips més llegendaris de la història del RCD Espanyol va ser el de la dècada dels 70 del segle XX, quan va tenir entrenadors com el recentment desaparegut José Santamaría (foto) o futbolistes com Borja Cabezas, Jesús Glaría, Dani Solsona, José María García o Juan María Amiano. L’Espanyol havia descendit dues vegades a segona divisió durant la dècada dels 60, però va tenir un decenni dels 70 extraordinari, sobretot quant a la temporada 1972 – 1973, quan va lluitar amb el campió Atlético de Madrid i el FC Barcelona, al qual va batre al Camp Nou, fins l’última jornada al campionat de Lliga, El club català va completar una notable dècada dels anys 70, en què per exemple va disputar en dues ocasions la Copa de la UEFA, però va anar perdent efectius importants, com va ser el cas de Solsona, que va fitxar pel València CF, tot i que igualment van arribar futbolistes molt importants com Javier Urruti i Rafa Marañón, respectivament de la Real Sociedad i el Real Madr...

  Carles Rexach va ser un futbolista barceloní que va ascendir al primer equip del FC Barcelona a finals de la dècada dels 60, s’hi va mantenir la totalitat dels anys 70 i es va retirar a inicis del decenni dels 80. Al Camp Nou va reunir grans defensors, però també un número important de detractors. L’extrem català comptava amb una depurada tècnica i era un gran especialista en els llançaments de faltes i penals, però també es tractava d’un futbolista poc esforçat i això treia de polleguera a part de la graderia del Camp Nou. Seva és la cèlebre frase “córrer és de covards”. A Rexach no li va tocar viure com a futbolista una bona època al Camp Nou, doncs només va assolir una Lliga, l’històric campionat de 1974 amb Johan Cruyff; tres Copes i una Copa de Fires, però va formar una davantera inoblidable amb Marcial Pina, el ja citat Cruyff, Juan Manuel Asensi i Hugo Cholo Sotil. El jugador català, que va ser internacional i va jugar el Mundial d’Argentina l’any 1978, es va retirar...

  Tot i que mai va poder disputar una final de la Copa d’Europa, l’anomenada Quinta del Buitre, formada per Manolo Sanchis Jr,. Michel González, Rafa Martín Vázquez, Miguel Pardeza i Emilio Butragueño, va marcar una era en el Real Madrid, guanyant per exemple cinc campionats de Lliga consecutius. Tanmateix, aquells joves futbolistes, que havien acabat campions de segona divisió A amb el Castilla, es van ajuntar amb altres extraordinaris jugadors, com Paco Buyo, Chendo Portland, Miguel Tendillo, Antonio Maceda, Ricardo Gallego, Rafa Gordillo, Janko Jankovic, Bernd Schuster, Jorge Valdano, Hugo Sánchez o els ja veterans José Antonio Camacho, Juanito Gómez i Carlos Santillana. Aquell Real Madrid, que va tenir com a entrenadors Luis Molowny, Leo Beenhacker i John Toshack, a part de guanyar, mitjançant un gran futbol, cinc campionats de Lliga seguits, igualant la marca del conjunt blanc als anys 60, va obtenir també una Copa del Rei, amb el doblet de l’any 1988, i una Supercopa d’Es...

  Quan portava uns dos anys i mig com a president del FC Barcelona, Josep Lluís Núñez va fitxar el jove centrecampista alemany Bernd Schuster, que precedia del FC Colònia i havia estat la gran sensació de l’Eurocopa de l’any 1980, disputada a Itàlia i en la qual Alemanya Occidental es va proclamar campiona. Els inicis del migcampista alemany al Camp Nou van ser extraordinaris, però també es va observar aviat que es tractava d’un futbolista polèmic, estrany i capritxós. El jugador va ser bàsic per guanyar títols com dues Copes del Rei, una Copa de la Lliga i una Supercopa d’Espanya, però per exemple es va enfrontar al seu compatriota Udo Lattek, llavors entrenador. Després d’una greu lesió, arran d’una entrada d’Andoni Goikoetxea a San Mamés, es va poder observar el millor Schuster, almenys el més decisiu, sent un home clau en la primera Lliga de Núñez, la conquistada l’any 1985 amb el tècnic anglès Terry Venables d’entrenador. Aquella campanya del centrecampista alemany, pel que fa...

  El València CF és el cinquè club de l’estat espanyol amb un palmarès més brillant, després de Real Madrid, FC Barcelona, Atlético Madrid i Athletic Club Bilbao, amb sis Lligues, vuit Copes, una Supercopa d’Espanya, una Recopa, dues Copes de Fires, una Copa de la UEFA, una Copa Intertoto i una Supercopa d’Europa, a més d’haver disputat dues finals de la Lliga de Campions. Durant els anys 70 i principis dels 80, possiblement el València, que llavors va obtenir una Lliga, una Copa del Rei, una Recopa i una Supercopa d’Europa, va transcórrer per la millor època de la seva història, quan van passar pel llavors anomenat estadi Luis Casanova entrenadors com el mític Alfredo Di Stefano o futbolistes com Juan Cruz Sol, Pepe Claramunt, Paquito García, Rainer Bonhoff, Mario Kempes o Dani Solsona. El València ja havia jugat en foc la temporada 1982 / 1983, però l’equip llevantí es va salvar en l’última jornada batent a Mestalla el Real Madrid, resultat que també li va prendre el campiona...

  Durant el primer lustre de la dècada dels 50 del segle XX, el FC Barcelona, l’equip de les Cinc Copes amb Ferdinand Daucik d’entrenador, comptava amb una de les millors plantilles de la seva història, amb jugadors com Antoni Ramallets, el capità Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora o la gran estrella Laszlo Kubala. Va ser en aquell període quan el Barça va arribar a un acord amb el club colombià del Millonarios de Bogotà, on l’astre argentí es trobava cedit, per fitxar Alfredo di Stefano, però el Real Madrid, fins llavors un club secundari, va pactar amb l’entitat propietària del futbolista, el River Plate de Buenos Aires, la seva contractació. Les autoritats espanyoles van decidir que l’anomenada Saeta Rubia jugués una temporada en cada equip, una decisió molt absurda, a la qual cosa la institució catalana es va negar i, per tant, no va poder reunir dues estrelles com Kubala i Di Stefano, Aquest fet canviaria la història del futbol espanyol. El Real Madrid, com ...

  Josep Lluís Núñez és l’home que més temps ha ocupat la presidència del FC Barcelona, concretament 22 anys, i la seva llarga trajectòria al Camp Nou va tenir clarobscurs i, sense cap mena de dubte, va ser el protagonista d’un gran número d’anècdotes. Durant la seva prolongada presidència, el Barça va conquistar set Lligues, sis Copes, sis Supercopes d’Espanya, dues Copes de la Lliga, la primera Copa d’Europa en la història de l’entitat catalana i una Supercopa d’Europa i va tenir com a entrenadors Lucien Muller, Joaquim Rifé, Helenio Herrera, Laszlo Kubala, Udo Lattek, César Menotti, Terry Venables, Luis Aragonés, Johan Cruyff, Bobby Robson i Louis van Gaal. Crec que va ser ja durant la polèmica època d’entrenador de Van Gaal quan el Barça va aconseguir un títol i va portar a terme les tradicionals visites a la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Núñez, una vegada a l’interior de la Casa Gran, va comentar, davant un estupefacte alcalde Joan Clos, que visitave...

  Després del llarg mandat de Vicente Calderón i del pas del peculiar metge Alfonso Cabeza, Jesús Gil es va convertir en president de l’Atlético de Madrid. Gil, nascut a la localitat soriana de Burgo de Osma, era un polèmic empresari que havia estat a la presó per l’esfondrament del complex turístic de los Ángeles de San Rafael. De seguida que va ser proclamat president, Gil va iniciar les polèmiques que el perseguirien durant tota la seva vida, i no només pel que fa a la seva etapa esportiva, i en aquella època els blancs preferits van ser el Real Madrid, especialment quan el seu president era Ramón Mendoza, i l’estament arbitral. Gil va tenir un   munt d’entrenadors, entre els quals van destacar el primer de tots, César Menotti, a més José María Maguregui o Javier Clemente, però només li van donar estabilitat el llegendari Luis Aragonés, que va guanyar una Copa del Rei (el tècnic interí Iselín Santos Ovejero li havia atorgat una altra) i sobretot Radomir Antic, que va as...

  A principis del decenni dels 80 del segle XX, el RCD Espanyol era entrenat pel tècnic basc José María Maguregui, que havia triomfat al Racing de Santander i més tard dirigiria clubs com l’Atlético de Madrid, el RC Celta o el Real Múrcia. L’entitat catalana va decidir llavors fitxar un porter i es va fixar en el belga Theo Custers, suplent del mític Jean – Marie Pfaff a la selecció de Bèlgica. Tanmateix, el club blanc-i-blau abans li volia efectuar una prova al meta caracteritzat per un monumental bigoti. Una de les proves va consistir en llançaments de penals, moment en què una persona molt interessada en el fitxatge del porter belga es va situar darrera Maguregui i anava comunicant a Custers per quin cantó anirien el tirs, per la qual cosa els va aturar tots i el tècnic basc en va quedar meravellat. Custers va tenir un rendiment, podríem dir, simplement acceptable i seria substituït a l’antic estadi de Sarrià per l’arquer camerunès Tommy N’Kono, que, en aquest si, oferiria...

  Com era, és i segurament serà l’habitual, els clubs de futbol professionals realitzen el seus entrenaments al matí i així ho feia el FC Barcelona... fins que van arribar a l’entitat catalana els argentins Diego Maradona i, alguns mesos més tard, César Menotti. El tècnic campió mundial l’any 1978 va decidir situar les sessions a la tarda, argumentant que la majoria de partits es disputaven a les 17 hores, però a ningú se li va escapar que segurament la veritable raó era perquè Maradona pogués descansar els matins després der les seves festes nocturnes. L’etapa al Barça de Menotti i Maradona va ser de clarobscurs: d’una banda el club català va aconseguir una Copa del Rei, una Copa de la Lliga i una Supercopa d’Espanya, els dos primers títols guanyats en finals davant el Real Madrid, però el conjunt blaugrana va ser incapaç d’assolir la Lliga o de brillar a Europa. Maradona, enfrontat al president Josep Lluís Núñez, va abandonar l’entitat catalana després de la trista i polèmi...